Imatges a ple sol

Als extrems, el meu avi Ramon i la iaia Antònia, al centre la tieta Paquita. (la Figuerosa)

Tornant de l'hort, amb la tieta Paquita. (la Figuerosa)

Amb la gosseta Perla, ens portàvem tres mesos una de l'altra. Era un tros de pa beneït. (Tàrrega).

Amb el meu pare i el meu germà a l'era. (la Figuerosa)

Amb el meu cosí Jordi, el seu avi Valentí i la somera. (la Figuerosa)

L'estany d'Ivars, una bona opció

Ideal per venir-hi ara que ja fa bon temps, a primera hora del matí o més aviat cap a mitja tarda-capvespre. La calor durant les hores centrals del dia és acusada, com és habitual per aquestes contrades.

L'estany d'Ivars (i Vila-sana), fou recuperat l'any 2005, i té una superfície d'aigua de 126 ha. És l'estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions i acull una important diversitat biològica.
S'hi han recreat illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.

A partir del dia 24 (st.Joan), és previst que entri de nou en funcionament el servei de barques tal i com ja era costum fa més de 70 anys.

Verdú, bressol de la ceràmica negra

Verdú, entre moltes d'altres coses, bressol de la ceràmica negra.

No hi ha recipient millor, per a conservar l'aigua ben fresqueta. El seu tradicional "Silló" (Càntir).

Seguint amb la tradicional ceràmica negra, els expositors ens mostren diferents alternatives.

N'hi ha coses que ens les presenten diferents, però el fons, sempre segueix éssent el mateix.

A recer de les antigues pedres del seu castell, i amb la lluminositat d'aquestes lampades, ens sentim transportats en el temps...

Reflexió trobada en una de les taules d'exposició de treballs, amb la ceràmica negra.

Tres pics... i repicó

Diferents models de Picaporta. Podem pensar que tots són iguals, però aquí es pot veure que n'hi ha per a tots els gustos, de ben austers i d'altres amb un caire molt més vistós.
Totes aquestes són localitzades a la zona de l'Urgell. (Collita propia).
La Carme m'ha fet conèixer el bloc "Trucadors". Si us agraden, no us el podeu perdre!

Senzillament, perquè m'agrada

Bonessss, he fet com aquesta "sargantana" i m'he decidit a sortir poquet a poquet... per a mostrar-vos les meves fotografies. Espero que us agradin !!!


* * *

I el 18 de febrer de 2010, la Carme (que és una barreja de pou de ciència i caixa de sorpreses) l'ha vist així:

Ara em torno a amagar, però quan pugui tornarè... !

P.D. Dedicat especialment a l'Àngels, de "amb ulls de sargantana", amb molt de carinyo.