Cel rogent, pluja o vent... i un dies de vacances - octubre'09

He gaudit d'uns dies de vacances, i reconec que m'han anat d'allò més bé. Encara que sembli un tòpic típic, senzillament he gaudit de la tranquil·litat i la relaxació. He caminat, he llegit, he fotografiat cels... moltes d'aquelles coses que també m'agraden i que durant la resta de l'any no puc fer tan com voldria.

El mes d'octubre acostuma a ser plujós i ventós, mentre encara no ens visitin les boires. El cel aprofitant-se d'aquesta cirscumstància, ens ofereix un ventall més ampli que la gamma pantone en questió de variabilitat cromàtica. Jo, m'he aprofitat d'aquest fet i tot intentant anar descobrint el funcionament de la nova càmera, m'ha sortit això. Totes aquestes pertanyen a un moment o altre d'aquest, encara vigent, mes d'octubre 2009. Llàstima que demà ja ens canviïn l'hora.


Capvespre a l'Urgell

Albada a l'Urgell

Migdia a l'Alt Urgell

Primeres llums des de casa -l'Urgell -

Mitja tarda a l'Urgell

Capvespre des de la terrassa de casa -l'Urgell-

Mitja tarda amb la Seu Vella de Lleida al fons -Segrià-

Un altre sol ixent, des de casa -l'Urgell-

S'apropa la tempesta -l'Urgell-

Em llevo, avui 23/10/09 i vaig a la cuina a preparar-me el cafè...

Surto per a fer la fotografia des de la terrassa, fa fred, però bé s'ho val.

Han transcorregut 5 hores des de la fotografia anterior i ara m'acompanya així...

Avui a les 18.20h. d'aquí a dos dies, ja gairebé serà fosc.

I el capvespre d'avui mateix, espectacular!

Bona nit la que em va desitjar ahir 22/10/09 a l'Urgell, després d'estar a Barcelona amb pluja.

I també la d'avui 23/10/09, postes així, no tenen preu!

L'Anton, del Bloc Rebaixes l'ha engalanat, en posar-hi aquestes precioses i precises paraules en aquest Secret Compartit entre la lluna i el núvol...
Gràcies Anton!!!
;)

"La lluna amb un finell de veu parla amb la catifa de núvol... que li contesta..."

26 – 10 – 09

Em vas entrar en les orelletes

Com ocell que busca nou niu,

Obertes meves fidels orenetes

Senyalaven proper estiu.

Dins et feres lloc, forrolla

I penetrares dins meu,

Dèbil la veu, la ma fidel amolla

I tu incautes el seré concert.

Ai, oreneta que voles i voles

Que escrutes dins meus secrets

Amb la llima afines i esmoles

Un present que a tu n’és obert.


* * *

Déu del vi - Bacus'09

XXèna. edició Bacus a Verdú, la festa de la verema i del vi.

Aquest any, el pregoner i piador convidat ha estat Salvador R. Alberch, el cantant de Lax'n'Busto. Un dia magnífic per a la festa, on es conjugen imatges d'ara amb records del passat, només cal posar-hi una mica d'imaginació... . Per cert, el most resultant d'enguany: magnífic!

"Any de verema, bodega plena"
"De vinya ben afemada, verema doblada "
"La vinya prop del camí, la verema del pelegrí "
"Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur"
"Verema tard i sembra aviat; si ho erres un any, cent ho encertaràs"
"Cava que cavaràs, que al veremar ho trobaràs"

mare mar

Remenant fotografies de fa temps, m'he retrobat amb aquestes. Com podeu apreciar, no tenen gaire qualitat de resolució però tenen una qualitat que les fa úniques... són plenes de moments viscuts vora un mar que m'hipnotitza sigui estiu o hivern i em deixo endur per ell...

Us passa el mateix? Quan sou davant del mar, no sentiu com us atrau, com uns transporta? (i no em refereixo a un diumenge d'agost a Salou o a Castelldefels).

Tot passejant pel bloc REBAIXES (on sempre hi ha coses de veritable "luxe") d'Anton Fortuño, m'he trobat amb aquest preciós poema i no m'he pogut resistir la temptació d'agafor-lo en prèstec i posar-lo aquí.

El fibló del sol rellisca
per la pell del mar.

No podia cosir l’aigua
la barca amb rems.

Avançava
espuma de confetti,
degotall de blanc,
espetucs de llum
esboternant rialles
palada a palada...

Dalt, el cant lluent
del barquer
de veu sonora
buscant el bes del vent.

Sospirs blavosos
a cada palada
i la barca relliscava
ensumant la llum del sol.

Autor:
Anton Fortuño

En el seu bloc hi trobareu sempre, la màgia feta paraula.

Gràcies, Anton!