1) Castell de Verdú
2) Font de la Pl. Sant Marçal (la Figuerosa)
3) Antic finestrall del Palau dels Marquesos de la Floresta (Parc St. Eloi -Tàrrega)
4) Castell de Verdú
1,3 i 4 amb compacta 7,2pxl
2 amb la reflex 10,2pxl
A la llum del capvespre - Parc de st. Eloi - Tàrrega
Passejant per st.Eloi, a la llum del capvespre, tot té un color especial...
Passejar-hi per fer proves amb l'objectiu 55-200, con és el cas de la fotografia on és veu la Parròquia de sta.Maria i els camps que envolten Tàrrega. Encara falta trobar-hi el "punt", però vaig fent. Així és com ho vaig veure.
Passejar-hi per fer proves amb l'objectiu 55-200, con és el cas de la fotografia on és veu la Parròquia de sta.Maria i els camps que envolten Tàrrega. Encara falta trobar-hi el "punt", però vaig fent. Així és com ho vaig veure.
Cels que em fan somniar... (publicada a TV3)
Avui fa una setmana que vaig fer aquesta fotografia. Fou la posta de sol del dia 15 de novembre.
Està realitzada amb la reflex, des de la terrassa de casa a Tàrrega.
Em suposo que molts de vosaltres, des de diferents indrets, vareu poder gaudir també de la seva espectacular bellesa.
Un altre espectacle increïble el que ens ofereix aquesta tardor.
I és una mostra força evident... de com va canviant el temps... en tan poc temps. Hores d'ara, per aquestes terres, hauríem d'estar tot el dia sota la mantellina de la boira i amb temperatures relativament baixes. De moment, res de res.
A la companyia del gas dubto que li faci cap gràcia... però la meva butxaca ho agraeix.
* * * * *
PD. La vaig enviar a TV3 i va sortir aquell mateix vespre en el TN, dins l'espai El Temps. Em va fer il·lusió, no ho negaré pas.
A més, com segurament haureu apreciat, m'he agafat un bocí per a fer-ne la caràtula del meu altre bloc "des d'on neixen tots els somnis...".
A més, com segurament haureu apreciat, m'he agafat un bocí per a fer-ne la caràtula del meu altre bloc "des d'on neixen tots els somnis...".
* * *
Davalla lenta, l'ombra, aquest capvespre.
S'allargarà el crepuscle fins a perdre's
desdibuixant els arbres i les cases
dins la nit fonda i freda.
Torno al llibre estimat. Encenc el llum.
Tot el que és clar en els mots és clar en la vida.
Miquel Martí i Pol
* * *
I l'Anton del bloc Rebaixes hi ha afegit...
No vull trencar l'encís,
Els ulls em llampurnegen
La sang de l'univers flota
en queixa de tardor
Que som nosaltres quan
l'amor i pau es barallen
i escriuen l'història amb sang
per redimir-ho tot?
...............Anton.
* * *
Hem posat catifa roja
al balcó de casa
Tothom la mira extasiat
No saben, no pensen
que la bota d'il·lusions
se'ns sobreeix al capvespre...
Sant Martí enceta trullada
i l'alegria és vi de garnatxa
per tots el humans.
............... Anton
Gràcies, Anton!!!
* * *
I l'Anton del bloc Rebaixes hi ha afegit...
No vull trencar l'encís,
Els ulls em llampurnegen
La sang de l'univers flota
en queixa de tardor
Que som nosaltres quan
l'amor i pau es barallen
i escriuen l'història amb sang
per redimir-ho tot?
...............Anton.
* * *
Hem posat catifa roja
al balcó de casa
Tothom la mira extasiat
No saben, no pensen
que la bota d'il·lusions
se'ns sobreeix al capvespre...
Sant Martí enceta trullada
i l'alegria és vi de garnatxa
per tots el humans.
............... Anton
Gràcies, Anton!!!
Declinar de la llum
Afegeixo avui, els "trenets" magnífics que ha deixat l'Anton del bloc Rebaixes en els seus comentaris. Gràcies Anton!
com ànima que s'aquieta
en el vespre que llueix.
El sol ja calla sa bravesa
i esmicola rajolins d'or
- pura fragància
que la terra marroneja -
El gos sap l'hora
de tancar el ramat
i no plora de potes cansades.
Son tràfec ha de callar-se
al seu hostal refugi.
la peresa l'angoixa
i ni la llengua gosa
sortir a l'aire
per desfogar-se.
Ocels que revolen
per niar al capvespre.
Eterns querubins
que envolten nostres ments
sense adulteri
.....
Penso en ells i penso en mi
dins la caverna
de la nit que ja brulla.
I tots anem ajocar
les nostres cuites de la llum
en la quietud de la casa.
Trencarem la disbauxa
per el repòs
quan l'ànima treballa
per construir noves rutes
que em de escriure planerament
quan tornem a prendre vol
com l'ocellada,
ara aquietant-se
T'ha abandonat qui et volia...
El teu xirrit no té dret a viure
i abandonat, tot sol, calles.
Els últims regalims que tenies
te'ls ha xuclat el sol
i el brossam no sap qui ets,
que li importa ta presència?
Camina el gos pesadament.
És la peresa que ens captivacom ànima que s'aquieta
en el vespre que llueix.
El sol ja calla sa bravesa
i esmicola rajolins d'or
- pura fragància
que la terra marroneja -
El gos sap l'hora
de tancar el ramat
i no plora de potes cansades.
Son tràfec ha de callar-se
al seu hostal refugi.
la peresa l'angoixa
i ni la llengua gosa
sortir a l'aire
per desfogar-se.
Ocels que revolen
per niar al capvespre.
Eterns querubins
que envolten nostres ments
sense adulteri
.....
Penso en ells i penso en mi
dins la caverna
de la nit que ja brulla.
I tots anem ajocar
les nostres cuites de la llum
en la quietud de la casa.
Trencarem la disbauxa
per el repòs
quan l'ànima treballa
per construir noves rutes
que em de escriure planerament
quan tornem a prendre vol
com l'ocellada,
ara aquietant-se
T'ha abandonat qui et volia...
El teu xirrit no té dret a viure
i abandonat, tot sol, calles.
Els últims regalims que tenies
te'ls ha xuclat el sol
i el brossam no sap qui ets,
que li importa ta presència?
* * * * *
Declinar de la llum
per la calma dels marges.
El capvespre és un mar
sense rastre de veles
amb un únic vaixell
que no emprèn mai cap ruta.
Miro al lluny. Ancorat
al meu port solitari
faig recompte dels temps
per si el temps m'és propici.
Des d'un angle secret
torno enrera amb preguntes
que ningú no respon.
Més enllà del que espero
no hi ha res, sinó jo
i la llum que declina
tendrament, suaument,
per la calma dels marges.
Miquel Martí i Pol
Simfonia de tardor'09
Avui faré igual que va succeïr a les Noces de Canà, deixaré el bo i millor per al final.
Les cinc primeres fotografies són meves i van ser fetes amb la compacta de 7,2pxl.
La resta les ha realitzades la meva amiga Antonia Jurado en el seu recent viatge a la Vall de la Loire. No hi ha color entre unes i altres, ho sé, ella en sap un munt.
Les cinc primeres fotografies són meves i van ser fetes amb la compacta de 7,2pxl.
La resta les ha realitzades la meva amiga Antonia Jurado en el seu recent viatge a la Vall de la Loire. No hi ha color entre unes i altres, ho sé, ella en sap un munt.
O potser sí, que hi ha molt de color de tardor en totes elles?...
Gràcies Antonia per compartir-les!
I avui, 19.09.2013 Gràcies a @JMRebes el poema (que trobareu al final d'aquest post) ha sortit en antena a @catalunyamusica, dins el programa @nomeshifaltestu . Ha estat un plaer poder-lo escoltar amb la veu de @ester_pb que l'ha acaronat dolçament. Merci a tots vosaltres!!!
;-)))
Gràcies Antonia per compartir-les!
I avui, 19.09.2013 Gràcies a @JMRebes el poema (que trobareu al final d'aquest post) ha sortit en antena a @catalunyamusica, dins el programa @nomeshifaltestu . Ha estat un plaer poder-lo escoltar amb la veu de @ester_pb que l'ha acaronat dolçament. Merci a tots vosaltres!!!
;-)))
I aquestes són les d'Antonia Jurado a la Vall de la Loire, altrament conegut com El Jardí de França
Benvolguda tardor que engalanes el dia,
mil i una fulles trenades pel vent,
regales catifes amb contes d’orient,
i sedueixes cors amb olor a melangia.
Maleïda tardor quan parles de nit,
que amb la veu del vent ferest,
t’entossudeixes en dur-me un fred,
que no vull sentir al meu llit.
Estimada tardor la que somriu la terra,
simfonia d’un xilòfon amb notes de pluja,
sol, núvols i llamps pentinen les bruixes,
revolta de sons i colors que mai em decep.
Furtiva tardor que de llum ens fas orfes,
gebradora boira de somnis desperts,
amagues la plana enmig del no res,
i t’endus amb tu les ànimes mortes.
Benvolguda, maleïda, estimada o furtiva... la tardor sempre em captiva!
mil i una fulles trenades pel vent,
regales catifes amb contes d’orient,
i sedueixes cors amb olor a melangia.
Maleïda tardor quan parles de nit,
que amb la veu del vent ferest,
t’entossudeixes en dur-me un fred,
que no vull sentir al meu llit.
Estimada tardor la que somriu la terra,
simfonia d’un xilòfon amb notes de pluja,
sol, núvols i llamps pentinen les bruixes,
revolta de sons i colors que mai em decep.
Furtiva tardor que de llum ens fas orfes,
gebradora boira de somnis desperts,
amagues la plana enmig del no res,
i t’endus amb tu les ànimes mortes.
Benvolguda, maleïda, estimada o furtiva... la tardor sempre em captiva!
Poema: assumpta pijuan
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
les meves dèries anteriors. Si vols visitar-lo, pots clickar damunt la imatge.
Copyright:
© Les fotografies i els textos continguts en aquest bloc són propietat de l'autora, o bé pertanyen a l'arxiu familiar.
En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.
Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.
- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .
En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.
Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.
- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .
