Secrets Compartits

2010-04-12T06:13:00.003+02:00

AQUEST BLOC RESTA EN ATURADA,
PERÒ ALGUN DIA... ENCARA NO SÉ QUAN...
TORNARÀ...
MERCI A TOTS, PER SER-HI I SER COM SOU...
MAGNÍFICS!!!

temps

2010-04-05T14:48:00.002+02:00

I així m'han passat aquests quatre dies, com pluja fina de primavera...

Aquella, de vegades, tan esperada... la que fa saó... la que gairebé és miraculosa...

M'he deixat perdre en el temps... i alhora n'he guanyat...

Mai un temps, no és perdut...

Temps... sense temps...

* * *

TIEMPO SIN TIEMPO

Preciso tiempo necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta

Tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda

Preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo
tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj
vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo.

Mario Benedetti

poema de primavera...

2010-03-28T17:46:00.001+02:00

La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

Los fa record del paradís perdut
on jugava l’amor amb la innocència,
i els ne fa somniar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.

Ella és lo rossinyol d'aquells jardins,
son llur murmuri bla ses canticeles
que hi transporten al pobre desterrat
dant-li per ales místiques les seves.

No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa,
en la masia amb los senzills de cor
ses ales d'or i sa cançó desplega.

Mes per sentir-l'hi modular a pler
la pobra humanitat està distreta;
qui està distret amb lo borboll mundà,
com sentirà la refilada angèlica.

L'aucell del paradís no es fa oir, no,
de qui escolta la veu de la sirena:
lo cel que es mira en la fontana humil
no s'emmiralla en la riuda tèrbola.

De poeta cabdals prou n'hi ha haguts,
cap d'ells la dolça melodia ha apresa;
qui n'arribés a aprendre un refilet,
aquell ne fóra l'àliga superba.

Mes l'aucellet refila tot volant,
calàndria de l'empírea primavera,
allí dalt entre els núvols de l'orient
llença un raig d'harmonies i s'encela.

Jo l'he sentida un bell matí de maig,
lo bell matí del maig de ma infantesa:
jo l'he sentida la gentil cançó:
per ço m'és enyorívola la terra.

J. Verdaguer

desperta, primavera!

2010-03-20T18:32:00.003+01:00

Març

Un aleteig de papallona

fregava el verd suau d'una feixa adormida.

I, d'un clap de garriga, que flameja

amb grogues mates d'argelaga,

arriba el cant ingenu d'un cucut.

Blau indecís, creixença de la llum...

Fresc llindar de la casa del bon temps.

Jordi Pàmias

* * *

Avui, a les 18,32h. i puntual, com sempre, a la seva cita

ens ha arribat la primavera.

Cabussem-nos-hi!

i deixem-nos impregnar per la màgia d'aquest bany...

de llum transparent, d'aigua fresca, d'olors a natura,

de sons de vida i d'esclat de colors...

mans i oficis

2010-03-14T09:06:00.001+01:00

Les nostres mans... diuen molt de nosaltres... com som, que fem o què no hem fet mai...

* * *

Mans perdudes... menudes,
tendres i dolces mans,
sempre demanant ajuda, quan som infants.

Mans despertes... inquietes,
que demanen i donen.... que venen i van,
tot explorant els cossos... les mans dels amants.

Mans amb saviesa..., tremoloses,
colpides pel pas dels anys,
demanen altre cop ajuda, quan som més grans.

assumpta
(El vaig preparar i incloure, en el Blocaire Invisible de l'any 2008)

* * *

El dit per senyalar,
la ma per acollir,
el braç per abraçar,
el cor per estimar.

La teva feina de sempre
senyala amb el dit ja
son delit d'estimar.

..................Anton.

hi ha un núvol blanc, penjat d'alguna branca...

2010-03-07T11:41:00.009+01:00

"Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila i fina
i som actors a voltes
espectadors a voltes
senzillament i com si res,
la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l'onada, acaba
i potser en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas,
l'onada avui volgués quedà's.

Així només, em deixo que tu em deixis
només així, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.

Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires
ell pesarós sap que si minva, l'estimes
arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que.

Només així, em deixo que tu em deixis
així només, et deixo que ara em deixis
jo tinc per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.

Molt blanc... "
Lluís llach

En record de J.A. F.

com cabelleres d'or i argent

2010-02-28T08:15:00.000+01:00

LA BALANGUERA (parcial)
...

De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.

De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,

la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Joan Alcover i Maspons
extracte del seu poema:
-La Balanguera-

cels

2010-02-20T20:54:00.004+01:00

Sol ixent i postes, moltes semblants però totes diferents, com cada dia de la nostra vida.

Totes tenen la particularitat d'haver estat fetes des de casa.

La número 7 és d'avui mateix, dia 20 de febrer i l'ha fet el meu marit Josep (publicada a tv3)

* * *

LA POSTA

La posta fugia
torbadorament,
obertes les ales
de púrpura al vent.

Damunt les carenes
s’aturava a penes.

Visió daurada
renoves el cor:
ja tota la vida
se’m torna record.

Quan lluny, expiraves,
consell em dictaves:
“Contempla i oblida,
no temis la nit.
Espera el nou dia
amb un cant no dit.”

Joan Vinyoli

hivern fred

2010-02-13T18:06:00.000+01:00

NEU

També la neu passarà i tornarem

als dies clars i oberts.

Fonda, la vida

farà el seu curs immutable i el temps

transcorrerà sense fer gens de cas

dels desficis que ens xuclen i ens exalten.

I també passaran els dies clars

i tornarà la neu, tancant un cicle,

o obrint-lo, tant se val.

Només nosaltres

desapareixerem, i potser tot

per uns instants serà quasi perfecte.

Miquel Martí i Pol

Els bells camins

Hi ha racons arrecerats...

2010-02-07T17:57:00.002+01:00

Hi ha racons arrecerats
de qualsevol pluja
i de tota ventada.
Immensament petits.
Racons on dolçament
passen els minuts sense esgotar-se mai.

Preservats de llàgrimes i tristors,
hi ha racons arrecerats
on el dia i la nit
es barregen en un bes.

Carme Rosanas
Bloc: Col·lecció de moments

* * *

Des d'aquí, aprofito per agraïr a la Carme que em fes arribar el llibre "Roda Poètica 2009".

És un recull de poemes de diversos autors, que va sorgir arran d'una iniciativa d'ella: Personatges itinerants.
És pura delícia.
Si teniu ocasió, no deixeu de llegir-lo.

Gràcies Carme, per ser com ets, per tot !!!

Pel gener... de festa

2010-02-01T08:00:00.013+01:00

El 31 de gener, a Tàrrega, varem celebrar la festivitat de st. Antoni
i els seus tradicionals Tres Tombs, al Pati (Pl. del Carme).

El dia fou molt fred, però tots sabem que amb la música... qui no s'escalfa és perquè no es belluga!.

Món rural d'abans

2010-01-28T14:01:00.004+01:00

Aquestes fotografies van ser fetes amb la nikon D60

Localització del muntatge: Castell de Vicfred.

MEDITACIÓ ÚLTIMA (fragment)

...
Ara és l'hora de dir,
ara és l'hora de recordar que el poble persisteix
en tots nosaltres,
en cada un de nosaltres,
i que tot allò que hem fet
i tot allò que hem desitjat
és l'essència mateixa del poble
indestructible.

Miquel Martí i Pol
- El poble -

* * *

No trenquem el bell encís
que els avis que van morir
deixaren en golfes i entrades.

Porró,cerrells, cistells, tupins,
botes per amarar-hi bon vi
i records de ses contrades.

Anton Fortuño
Bloc Rebaixes

cants silenciats

2010-01-24T08:00:00.000+01:00

Límits

Enllà dels límits,

a la recerca d'una

cançó enyorada.

Paraula

Per la paraula

fins al cor de la pedra

i del misteri.

Haikús d'en Miquel Martí i Pol

"Haikús en temps de guerra"

16 gener 2010 - Sol ixent a Tàrrega

2010-01-16T16:17:00.007+01:00

HAITÍ

Avui els núvols ploren sang.
Sang que el vent en du misèria,
misèria que lluny ressuscita,
ressuscita negant sopluig i pa
pa que no alimenta l'avui.

Anton Fortuño

Avui m'he llevat bastant d'hora i el cel prometia una bona albada, he agafat la càmera i tot i la fredor ambiental (el termòmetre marcava 2º), m'he restat pacient.

L'espera ha pagat la pena, i m'ha regalat aquestes imatges. La primera algu de vosaltres l'haurà pogut veure, a més (Minut 1 amb 43 segons del video), al TN migdia d'avui 16 de gener a TV3. .

- - -

Però com bé diu l'Anton del Bloc Rebaixes, avui aquests núvols ens recorden que sota aquest mateix cel hi ha altra gent.

Gent que en aquest moment està passant el pitjor moment de la seva vida i de tota la seva història.

El cel sembla dir-nos que se sent trist, per això, avui els núvols ploren sang...

- - -

PERCAÇO EL MOT

Percaço el mot des de la nit a l’alba,
i d’ell en faig una balma perenne.
Hi tanco dins l’ungit cel de tardor,
el temps que fuig o el gust d’un instant tendre.
Per paranys de contraris t’endinses tu, poema,
vius el somni del cor dins de l’insomni,
fas un conjur en les fortes tempestes,
ets incentiu ardent en les bonances,
ets la sàvia harmonia dels contraris.

Quima Jaume

Regals de neu... (nevada a Tàrrega 2)

2010-01-12T19:54:00.009+01:00

Les llengües verdes baixen

fent canaleta de teulat...

La neu la nit gelava

i no les deixà evacuar.

Anton Fortuño

I tres cors fets fulla

eren junt en son llit

embolcallats en despulla

de l'impol·lut, units

Vivien avis, pares, fills.

Anton Fortuño

En ramatge el guix s'ajoca,

vol fer escultura arbral.

El Tàpies posa el filferro

on s'hi acullen ocells gelats.

Anton Fortuño

Aquesta última ha estat feta dilluns 11 de gener, amb la compacta de 7,2 pxl. que sempre duc al damunt, al Parc del riu Ondara.

La imatge no és tan nítida, però és pot apreciar bé com està tot encara (avui 12 segueix igual).

Sense vehicle (el tenia el Josep) i sense bus urbà que funcioni, vaig haver de fer el recorregut des d'aqui fins a casa, a peu. No tots ho coneixereu però hi tinc un bon tros i en aquest estat, la cosa es complica bastant.

Les tres primeres són fetes el dia 9, el dia posterior a la nevada, amb la reflex nikon.

* * *

HIVERN (parcial)
...
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Miquel Martí i Pol

Regals de neu... (nevada a Tàrrega I)

2010-01-09T19:32:00.001+01:00

Les minves de gener

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.

La primavera és lluny del temps endintre,
però un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
Joan Maragall

Montfalcó Murallat, un poble de pessebre (a 4 mans)

2010-01-03T08:20:00.017+01:00

En aquests dies on els pessebres són encara els protagonistes,

us proposo una visita virtual per Montfalcó Murallat.

Un poble de pessebre...

Avui, compto amb la "col·laboració/complicitat" especial de tres artistes: l'Anton del bloc Rebaixes, la Carme del bloc Colecció de moments, i la M.Antònia del bloc Paleta de colors.

Cadascún d'ells ens ofereixen la seva particular i bellíssima visió. Gràcies!!!

Gràcies Anton!

No hi entren ni els records

Per la portalada oberta.

Anys foren de goig plens,

Ara, sol un gat queda

Per pixar les rústegues flors

Que donen un xic de vida.

Temps foren altres temps

De tips de crits de guerra,

De treball, de prepotència.

Es mermaren un dia...

Defallí com vent calm

Que senyala gelada nit.

I, ara, les restes caminen

El xàfec de passada glòria

Amb records de cassola plena

I sega que omple graners.

Ara, paller sense pal digne

Espera l’últim vent

Que arrasi fantasia

D’un ahir de mantell

De realesa.

Anton Fortuño

Gràcies Carme!

Bat el sol d'hivern

damunt la porta closa

gat xafarder.

El temps s'ha endut

els records i paraules

queda l'escalf

dels geranis al test.

Gràcies M. Antònia

* * *

Montfalcó Murallat, és avui en dia un poble gairebé deshabitat. Hi ha, això sí tres Cases Rurals i un Restaurant, que us recomano. Només dues famílies del poble hi viuen encara. Situat damunt d'un turó, tot el que veurem des de fora (trencant des de la C-25, l'eix), és una fortalesa. La muralla de la segona fotografia. Desprès, un cop dins d'aquest minúscul indret, podrem comprovar que totes les cases donen en la seva paret exterior a la muralla. Molt curiós! No us el podeu perdre si voleu gaudir de bones vistes (quan no hi ha boira) fer fotografies i disposar d'uns instants de pau i d'unes magnífiques postes de sol.

Feliç 2010, amics!

2009-12-31T15:05:00.007+01:00

Que aquest nou any 2010, ens dugui 365 noves raons

per a llevar-nos feliços cada matí.

I que en arribar el vespre, poguem donar 365 vegades

les gràcies per haver-ho estat!

assumpta

* * *

Acompanyo un bellíssim poema fet pel blocaire: "El pes de la paraula". Desitjo que us agradi, tant com a mi.

Quan l’any,

jeu un moment

per descansar

i canviar-se

la vella roba,

per bolquers d’infant,

m’apropo de puntetes

per desitjar-vos felicitat.

Quan la nit

ja és fosca fa estona

i l’home dels nassos

ja és a casa,

quan del poble les llums

ens anuncien la festa,

i la taula parada

resta a les llars,

jo m’apropo silent

a pintar-te un rialla

a cada galta,

plena de felicitat.

Quan la xerinola s’escau

a toc de campanades,

i regalimen gola avall

els grans de la sort,

quan el mon es petoneja

copa de cava en mà,

jo te la prem

per desitjar-te felicitat.

Quan s’enceta el nou camí

ple d’endevinalles per encertar

i sotracs per arreglar,

quan la incertesa

és el mirall que tenim al davant,

em saps a prop,

al teu costat,

per desitjar-te felicitat,

i si s’escau cosir unes paraules

que et puguin ajudar.

Feliç any nou!

del bloc: El pes de la paraula

Bon Nadal

2009-12-21T19:38:00.002+01:00

"Jo voldria que tot l'any fos Nadal,

Si puguès fer un sol desig realitat"

Cançó:Glauc

* * * * *

Fotografia feta el 14 de de desembre de 2001, a l'ermita de st. Marçal de la Figuerosa (Tàrrega), durant la nevada que va afectar durant dies gran part de la Catalunya interior.

Llençolet blanquet que tapes
els arbres, terra i teulat
i ens amagues ermitori
Figuerosa, Sant Marçal...

Aguantes seré esclavatge
que el sol diví es beurà,
desapareixent, tu, feta aigua
que en font de Pau rajarà.

Anton Fortuño

Gràcies Anton! per aquest bonic regal de Nadal a st. Marçal

En record d'Albert Ràfols-Casamada

2009-12-17T20:34:00.001+01:00

Avui ens ha deixat el poeta i pintor Albert Ràfols-Casamada.

I la besllum dibuixa enmig dels arbres
estranyes formes breus i papallones
d'un groc fosforescent les breus estones
s'adormen ran de mar platges i marbres

blancs i roses algú prepara fones
a punt de lluita quan en altes cambres
en l'or de la penombra càlids ambres
fets deessa de carn breu acarones

i entre la boira creix flor de cristall
quan en la cambra el nu rera el mirall
a l'altre nu copia amb gest subtil

ja sota l'arbre blanc cauen les pomes
s'inicia l'alt vol de mans i plomes
mentre de cada llavi en neixen mil

Capitell - sant Ramon - la Segarra

2009-12-14T21:55:00.001+01:00

Santuari de sant Ramon, a la Segarra. Construït entre el 1674 i el 1722, fou inaugurat l'any 1695. Estil barroc català. Disposa de claustre interior amb 28 columnes cilíndriques de base jónica, d'una sola peça i rematades amb capitells.

Caps incombustibles ens fan falta

que aguantin envestides

i inhumans sotracs.

Mireu-lo com ens mira, adust

sense parla arrossegada

pels fangs.

Fa segles nasqué, unes mans bones

el crearen per simbolismes

que son patent, suportant

el pes del ciri que li encomanaren...

Nosaltres farem igual ?

Anton Fortuño

Alçant la mirada

2009-12-11T12:00:00.004+01:00

"Crec que si mires al cel, acabaràs per tenir ales"

Gustave de Flaubert

Sota de cada fotografia, hi trobareu "la veu i la mirada" de l'Anton, del Bloc Rebaixes.

Sorgia del fumeral com viu flam

Inundant d’oriflama l’espai d’edifici...

Fins la nuvolada cremaria naus

En aquell jugar de posta en sacrifici

Buscant ajoc per un segur descans.

Anton Fortuño

Picava l’ocellet l coll del jove entristit...

Prompte canviaria el mirar si el vent

Distribuïa son alè en buf desfent vestit.

Mentre, a l’esquerra de l’escenari, el vell

S’ho mirava amb boca oberta i ull tranquil...

Flonjo l’espai descobria l’altre ocell.

Anton Fortuño

Tenia el pensament envers la llum...

Com si unes escales travessessin els plecs

D’un vestit imaginari d’acolorit bru.

Els burxancs de les teles s’havien compromès

A esgarrinxar quan s’apropés al damunt

De les cases, difuminades pel boirim espès...

I l’astre, potent, ara covard callava ilús.

Anton Fortuño

* * * * *

Avui, 11 de desembre, tenim la boira ben plana i no s'hi veu més enllà d'uns pocs metres, la casa d'enfront em queda completament desdibuixada. Fora, el termòmetre marca 3º.

Potser molts de vosaltres podeu gaudir avui d'un solet que enamora. Aquí, a l'Urgell, és el primer dia de tardor/hivern, i per això des d'aquesta finestra meva virtual vull escalfar-me una miqueta amb aquestes imatges del mes de novembre.

Paisatges de l'alta Segarra

2009-12-07T20:55:00.009+01:00

"A cada revolt, a cada canvi de nivell, una nova estampa de la Segarra,
sempre igual i sempre amb un matís diferent".

Josep Ma. Espinàs - A peu per la Segarra - 1962

En eix gran pastis de la terra

El ganivet talla i s’aferra

Repartint les porcions a destall.

Un dia el feudal tot ho governava,

Però el temps canvià de clava

I amitjanar pels remença el blat.

Ara, verd el camp com sorra tintada,

Filets prims faran guaixos d’erada

Quan gra i palla brillin d’or lluïssor...

I pujarà el paller amb hàbil forca...

El gra al sac, oli sense morca...

S’ha tret de la terra útil tresor.

Anton Fortuño

Les graneres les han aixecat enlaire,
Al terra el conreu s’ha netejat polit.
Potser el bromall que va sospès al aire
Necessiti escombrada per passar la nit.
Anton Fortuño

S’esbadella amargenant la barrancada
Ensenyant costelles del animal terral.
Valls i valletes conformen terra embruixada
Estesa d’arrugues que conflueixen amb els plans.
Anton Fortuño

Vull mirar l’aigua plana.
Vull mirar el suau neguit.

Guaitant l’arbriu s’ablana
Al notar-se el rostre humit.
Anton Fortuño

L'Anton, del Bloc Rebaixes, amb les seves sàvies paraules engalana cadascuna de les imatges.

Gràcies Anton!!!

Contrallums

2009-11-30T10:38:00.003+01:00

1) Castell de Verdú

2) Font de la Pl. Sant Marçal (la Figuerosa)

3) Antic finestrall del Palau dels Marquesos de la Floresta (Parc St. Eloi -Tàrrega)

4) Castell de Verdú

1,3 i 4 amb compacta 7,2pxl

2 amb la reflex 10,2pxl

A la llum del capvespre - Parc de st. Eloi - Tàrrega

2009-11-25T09:48:00.003+01:00

Passejant per st.Eloi, a la llum del capvespre, tot té un color especial...

Passejar-hi per fer proves amb l'objectiu 55-200, con és el cas de la fotografia on és veu la Parròquia de sta.Maria i els camps que envolten Tàrrega. Encara falta trobar-hi el "punt", però vaig fent. Així és com ho vaig veure.

Cels que em fan somniar... (publicada a TV3)

2009-11-22T11:55:00.002+01:00

Avui fa una setmana que vaig fer aquesta fotografia. Fou la posta de sol del dia 15 de novembre.

Està realitzada amb la reflex, des de la terrassa de casa a Tàrrega.

Em suposo que molts de vosaltres, des de diferents indrets, vareu poder gaudir també de la seva espectacular bellesa.

Un altre espectacle increïble el que ens ofereix aquesta tardor.

I és una mostra força evident... de com va canviant el temps... en tan poc temps. Hores d'ara, per aquestes terres, hauríem d'estar tot el dia sota la mantellina de la boira i amb temperatures relativament baixes. De moment, res de res.

A la companyia del gas dubto que li faci cap gràcia... però la meva butxaca ho agraeix.

* * * * *

PD. La vaig enviar a TV3 i va sortir aquell mateix vespre en el TN, dins l'espai El Temps. Em va fer il·lusió, no ho negaré pas.
A més, com segurament haureu apreciat, m'he agafat un bocí per a fer-ne la caràtula del meu altre bloc "des d'on neixen tots els somnis...".

* * *

Davalla lenta, l'ombra, aquest capvespre.

S'allargarà el crepuscle fins a perdre's

desdibuixant els arbres i les cases

dins la nit fonda i freda.

Torno al llibre estimat. Encenc el llum.

Tot el que és clar en els mots és clar en la vida.

Miquel Martí i Pol

* * *

I l'Anton del bloc Rebaixes hi ha afegit...

No vull trencar l'encís,
Els ulls em llampurnegen
La sang de l'univers flota
en queixa de tardor
Que som nosaltres quan
l'amor i pau es barallen
i escriuen l'història amb sang
per redimir-ho tot?

...............Anton.

* * *

Hem posat catifa roja
al balcó de casa
Tothom la mira extasiat
No saben, no pensen
que la bota d'il·lusions
se'ns sobreeix al capvespre...
Sant Martí enceta trullada
i l'alegria és vi de garnatxa
per tots el humans.

............... Anton

Gràcies, Anton!!!

Declinar de la llum

2009-11-19T08:40:00.005+01:00

Afegeixo avui, els "trenets" magnífics que ha deixat l'Anton del bloc Rebaixes en els seus comentaris. Gràcies Anton!

Camina el gos pesadament.

És la peresa que ens captiva
com ànima que s'aquieta
en el vespre que llueix.
El sol ja calla sa bravesa
i esmicola rajolins d'or
- pura fragància
que la terra marroneja -
El gos sap l'hora
de tancar el ramat
i no plora de potes cansades.
Son tràfec ha de callar-se
al seu hostal refugi.
la peresa l'angoixa
i ni la llengua gosa
sortir a l'aire
per desfogar-se.

Ocels que revolen
per niar al capvespre.
Eterns querubins
que envolten nostres ments
sense adulteri
.....
Penso en ells i penso en mi
dins la caverna
de la nit que ja brulla.
I tots anem ajocar
les nostres cuites de la llum
en la quietud de la casa.
Trencarem la disbauxa
per el repòs
quan l'ànima treballa
per construir noves rutes
que em de escriure planerament
quan tornem a prendre vol
com l'ocellada,
ara aquietant-se

T'ha abandonat qui et volia...
El teu xirrit no té dret a viure
i abandonat, tot sol, calles.
Els últims regalims que tenies
te'ls ha xuclat el sol
i el brossam no sap qui ets,
que li importa ta presència?

* * * * *

Declinar de la llum

per la calma dels marges.

El capvespre és un mar

sense rastre de veles

amb un únic vaixell

que no emprèn mai cap ruta.

Miro al lluny. Ancorat

al meu port solitari

faig recompte dels temps

per si el temps m'és propici.

Des d'un angle secret

torno enrera amb preguntes

que ningú no respon.

Més enllà del que espero

no hi ha res, sinó jo

i la llum que declina

tendrament, suaument,

per la calma dels marges.

Miquel Martí i Pol

Simfonia de tardor'09

2009-11-14T20:09:00.015+01:00

Avui faré igual que va succeïr a les Noces de Canà, deixaré el bo i millor per al final.
Les cinc primeres fotografies són meves i van ser fetes amb la compacta de 7,2pxl.
La resta les ha realitzades la meva amiga Antonia Jurado en el seu recent viatge a la Vall de la Loire. No hi ha color entre unes i altres, ho sé, ella en sap un munt.

O potser sí, que hi ha molt de color de tardor en totes elles?...

Gràcies Antonia per compartir-les!

I aquestes són les d'Antonia Jurado a la Vall de la Loire, altrament conegut com El Jardí de França

Benvolguda tardor que engalanes el dia,
mil i una fulles trenades pel vent,
regales catifes amb contes d’orient,
i sedueixes cors amb olor a melangia.

Maleïda tardor quan parles de nit,
que amb la veu del vent ferest,
t’entossudeixes en dur-me un fred,
que no vull sentir al meu llit.

Estimada tardor la que somriu la terra,
simfonia d’un xilòfon amb notes de pluja,
sol, núvols i llamps pentinen les bruixes,
revolta de sons i colors que mai em decebre.

Furtiva tardor que de llum ens fas orfes,
gebradora boira de somnis desperts,
amagues la plana enmig del no res,
i t’endus amb tu les ànimes mortes.

Benvolguda, maleïda, estimada o furtiva... la tardor sempre em captiva!

Poema: assumpta pijuan

Cel rogent, pluja o vent... i un dies de vacances - octubre'09

2009-10-23T20:07:00.006+02:00

He gaudit d'uns dies de vacances, i reconec que m'han anat d'allò més bé. Encara que sembli un tòpic típic, senzillament he gaudit de la tranquil·litat i la relaxació. He caminat, he llegit, he fotografiat cels... moltes d'aquelles coses que també m'agraden i que durant la resta de l'any no puc fer tan com voldria.

El mes d'octubre acostuma a ser plujós i ventós, mentre encara no ens visitin les boires. El cel aprofitant-se d'aquesta cirscumstància, ens ofereix un ventall més ampli que la gamma pantone en questió de variabilitat cromàtica. Jo, m'he aprofitat d'aquest fet i tot intentant anar descobrint el funcionament de la nova càmera, m'ha sortit això. Totes aquestes pertanyen a un moment o altre d'aquest, encara vigent, mes d'octubre 2009. Llàstima que demà ja ens canviïn l'hora.

Capvespre a l'Urgell

Albada a l'Urgell

Migdia a l'Alt Urgell

Primeres llums des de casa -l'Urgell -

Mitja tarda a l'Urgell

Capvespre des de la terrassa de casa -l'Urgell-

Mitja tarda amb la Seu Vella de Lleida al fons -Segrià-

Un altre sol ixent, des de casa -l'Urgell-

S'apropa la tempesta -l'Urgell-

Em llevo, avui 23/10/09 i vaig a la cuina a preparar-me el cafè...

Surto per a fer la fotografia des de la terrassa, fa fred, però bé s'ho val.

Han transcorregut 5 hores des de la fotografia anterior i ara m'acompanya així...

Avui a les 18.20h. d'aquí a dos dies, ja gairebé serà fosc.

I el capvespre d'avui mateix, espectacular!

Bona nit la que em va desitjar ahir 22/10/09 a l'Urgell, després d'estar a Barcelona amb pluja.

I també la d'avui 23/10/09, postes així, no tenen preu!

L'Anton, del Bloc Rebaixes l'ha engalanat, en posar-hi aquestes precioses i precises paraules en aquest Secret Compartit entre la lluna i el núvol...
Gràcies Anton!!!
;)

"La lluna amb un finell de veu parla amb la catifa de núvol... que li contesta..."

26 – 10 – 09

Em vas entrar en les orelletes

Com ocell que busca nou niu,

Obertes meves fidels orenetes

Senyalaven proper estiu.

Dins et feres lloc, forrolla

I penetrares dins meu,

Dèbil la veu, la ma fidel amolla

I tu incautes el seré concert.

Ai, oreneta que voles i voles

Que escrutes dins meus secrets

Amb la llima afines i esmoles

Un present que a tu n’és obert.

* * *

Déu del vi - Bacus'09

2009-10-11T18:19:00.004+02:00

XXèna. edició Bacus a Verdú, la festa de la verema i del vi.

Aquest any, el pregoner i piador convidat ha estat Salvador R. Alberch, el cantant de Lax'n'Busto. Un dia magnífic per a la festa, on es conjugen imatges d'ara amb records del passat, només cal posar-hi una mica d'imaginació... . Per cert, el most resultant d'enguany: magnífic!

"Any de verema, bodega plena"
"De vinya ben afemada, verema doblada "
"La vinya prop del camí, la verema del pelegrí "
"Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur"
"Verema tard i sembra aviat; si ho erres un any, cent ho encertaràs"
"Cava que cavaràs, que al veremar ho trobaràs"

mare mar

2009-10-04T15:14:00.002+02:00

Remenant fotografies de fa temps, m'he retrobat amb aquestes. Com podeu apreciar, no tenen gaire qualitat de resolució però tenen una qualitat que les fa úniques... són plenes de moments viscuts vora un mar que m'hipnotitza sigui estiu o hivern i em deixo endur per ell...

Us passa el mateix? Quan sou davant del mar, no sentiu com us atrau, com uns transporta? (i no em refereixo a un diumenge d'agost a Salou o a Castelldefels).

Tot passejant pel bloc REBAIXES (on sempre hi ha coses de veritable "luxe") d'Anton Fortuño, m'he trobat amb aquest preciós poema i no m'he pogut resistir la temptació d'agafor-lo en prèstec i posar-lo aquí.

El fibló del sol rellisca
per la pell del mar.

No podia cosir l’aigua
la barca amb rems.

Avançava
espuma de confetti,
degotall de blanc,
espetucs de llum
esboternant rialles
palada a palada...

Dalt, el cant lluent
del barquer
de veu sonora
buscant el bes del vent.

Sospirs blavosos
a cada palada
i la barca relliscava
ensumant la llum del sol.

Autor:
Anton Fortuño

En el seu bloc hi trobareu sempre, la màgia feta paraula.

Gràcies, Anton!

Inaccessible solitud

2009-09-27T18:41:00.004+02:00

"Feia dies que la finestra no tancava bé. I cap dels dos s'encarregava d'arreglar-la ni de fer-la arreglar. Sempre havien tingut cura de casa seva, però aquella finestra ja feia massa dies que no tancava. Havien d'arreglar-la abans que vingués el fred. S'ho repetien cada vespre. Quan va arribar el fred, però, ells ja no hi eren. I aquella finestra va ser la primera causa del deteriorament i ruïna de la casa. En uns pocs anys no en quedaria res. Havia estat com una premonició".

* * *El preciós dibuix, així com la història amb que l'acompanya, els ha fet la Carme del Bloc Colecció de moments, -Premi C@ts Blog Imatges 2009-, tot veient la fotografia inferior.

Gràcies Carme, per aquests dibuixos amb que sempre obsequies les nostres mirades!

* * *

FiraTàrrega'09

2009-09-19T08:45:00.001+02:00

Un petit tast...

I com resa l'imatge:
"El bouquet final" ens va deixar bon gust, ja ho veieu.

agost'09 - la Figuerosa

2009-08-13T00:44:00.005+02:00

Aquesta última (la de les formigues) és de l'agost de l'any passat. Totes les altres han estat fetes aquesta setmana, dilluns i dimarts per ser exactes.
En aquest recull no hi ha cap fotografia del que seria el poble pròpiament, però com a mi em te el cor robat... qualsevol "racó" em brinda a gaudir-ne...
I si us ve de gust... i voleu fer un respir... ja sabeu on és...

Els gegants amagats

2009-07-21T12:30:00.003+02:00

Per la trobada Gegantera del maig, ja vaig fer un post a l'altre bloc on hi vaig posar les fotografies que al meu criteri més satisfeta em van deixar.

És ben clar, que la capçalera d'aquest bloc es fruit d'aquella primera selecció. (Si clickeu damunt d'elles, podreu apreciar-ne més els detalls).

Ara, aguest recull està fet amb totes aquelles fotos que no van passar "a la final". En la última (distorsionada), encara de ple dins l'efecte "Triplet", l'autora de les fotografies.

Hi havia una vegada... i encara hi són

2009-07-12T15:45:00.004+02:00

Totes aquestes fotografies són fetes al Museu de Joguets i Autòmats de Verdú. Si encara no hi heu estat, no us ho penseu i veniu-hi. No us el podeu perdre. Us encantarà!!!

Opció, mirar per la finestra...

2009-07-10T14:06:00.003+02:00

Totes les fotografies són fetes aquesta setmana, des de la finestra de l'habitació on hi ha l'ordinador. On hi sóc sentada aquests dies i amb la cama estirada.

El núvols avisaven, i la setmana va començar una mica negra, en fer-me la fractura al peu.

Sembla que per fi deixarà de ploure i possiblement de seguir sent una setmana "negra".

Ara només falta completar la recuperació del peu.

Imatges a ple sol

2009-06-28T11:18:00.004+02:00

Als extrems, el meu avi Ramon i la iaia Antònia, al centre la tieta Paquita. (la Figuerosa)

Tornant de l'hort, amb la tieta Paquita. (la Figuerosa)

Amb la gosseta Perla, ens portàvem tres mesos una de l'altra. Era un tros de pa beneït. (Tàrrega).

Amb el meu pare i el meu germà a l'era. (la Figuerosa)

Amb el meu cosí Jordi, el seu avi Valentí i la somera. (la Figuerosa)

L'estany d'Ivars, una bona opció

2009-06-22T10:00:00.003+02:00

Ideal per venir-hi ara que ja fa bon temps, a primera hora del matí o més aviat cap a mitja tarda-capvespre. La calor durant les hores centrals del dia és acusada, com és habitual per aquestes contrades.

L'estany d'Ivars (i Vila-sana), fou recuperat l'any 2005, i té una superfície d'aigua de 126 ha. És l'estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions i acull una important diversitat biològica.
S'hi han recreat illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.

A partir del dia 24 (st.Joan), és previst que entri de nou en funcionament el servei de barques tal i com ja era costum fa més de 70 anys.

Verdú, bressol de la ceràmica negra

2009-06-16T21:54:00.003+02:00

Verdú, entre moltes d'altres coses, bressol de la ceràmica negra.

No hi ha recipient millor, per a conservar l'aigua ben fresqueta. El seu tradicional "Silló" (Càntir).

Seguint amb la tradicional ceràmica negra, els expositors ens mostren diferents alternatives.

N'hi ha coses que ens les presenten diferents, però el fons, sempre segueix éssent el mateix.

A recer de les antigues pedres del seu castell, i amb la lluminositat d'aquestes lampades, ens sentim transportats en el temps...

Reflexió trobada en una de les taules d'exposició de treballs, amb la ceràmica negra.

Tres pics... i repicó

2009-06-12T21:30:00.008+02:00

Diferents models de Picaporta. Podem pensar que tots són iguals, però aquí es pot veure que n'hi ha per a tots els gustos, de ben austers i d'altres amb un caire molt més vistós.
Totes aquestes són localitzades a la zona de l'Urgell. (Collita propia).
La Carme m'ha fet conèixer el bloc "Trucadors". Si us agraden, no us el podeu perdre!

Senzillament, perquè m'agrada

2009-06-05T22:32:00.008+02:00

Bonessss, he fet com aquesta "sargantana" i m'he decidit a sortir poquet a poquet... per a mostrar-vos les meves fotografies. Espero que us agradin !!!

* * *

I el 18 de febrer de 2010, la Carme (que és una barreja de pou de ciència i caixa de sorpreses) l'ha vist així:

Ara em torno a amagar, però quan pugui tornarè... !

P.D. Dedicat especialment a l'Àngels, de "amb ulls de sargantana", amb molt de carinyo.