Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flora. Mostrar tots els missatges

Regals de neu... (nevada a Tàrrega 2)


Les llengües verdes baixen
fent canaleta de teulat...
La neu la nit gelava
i no les deixà evacuar.
Anton Fortuño


I tres cors fets fulla
eren junt en son llit
embolcallats en despulla
de l'impol·lut, units
Vivien avis, pares, fills.
Anton Fortuño


En ramatge el guix s'ajoca,
vol fer escultura arbral.
El Tàpies posa el filferro
on s'hi acullen ocells gelats.
Anton Fortuño



Aquesta última ha estat feta dilluns 11 de gener, amb la compacta de 7,2 pxl. que sempre duc al damunt, al Parc del riu Ondara.
 La imatge no és tan nítida, però és pot apreciar bé com està tot encara (avui 12 segueix igual).
Sense vehicle (el tenia el Josep) i sense bus urbà que funcioni, vaig haver de fer el recorregut des d'aqui fins a casa, a peu. No tots ho coneixereu però hi tinc un bon tros i en aquest estat, la cosa es complica bastant.

Les tres primeres són fetes el dia 9, el dia posterior a la nevada, amb la reflex nikon.

* * *

HIVERN (parcial)
...
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.


L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.


L'hivern és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.


L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.


Miquel Martí i Pol


Regals de neu... (nevada a Tàrrega I)










Les minves de gener

Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.
Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.

La primavera és lluny del temps endintre,
però un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.
Joan Maragall


les meves dèries anteriors. Si vols visitar-lo, pots clickar damunt la imatge.

Seguidors

No hi entenc gaire de fotografia, però m'hi trobo bé fent-ne. Així, que dono gràcies per a que la sort m'acompanyi en el resultat i deixo que siguin els meus ulls qui parlin.

No hi trobareu pas fotos d'un gran nivell, ni ho pretenc. No obstant això, desitjo que us agradin.

I si us ve de gust llegir les mèves dèries ho podeu fer clicant:
AQUI. És, el meu altre bloc: des d'on neixen tots els somnis...





Copyright:

© Les fotografies i els textos continguts en aquest bloc són propietat de l'autora, o bé pertanyen a l'arxiu familiar.

En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.

Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.




Creative Commons License



- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .







contador de visitas
Powered By Blogger