Les llengües verdes baixen
fent canaleta de teulat...
La neu la nit gelava
i no les deixà evacuar.
Anton Fortuño
I tres cors fets fulla
eren junt en son llit
embolcallats en despulla
de l'impol·lut, units
Vivien avis, pares, fills.
Anton Fortuño
En ramatge el guix s'ajoca,
vol fer escultura arbral.
El Tàpies posa el filferro
on s'hi acullen ocells gelats.
Anton Fortuño
Aquesta última ha estat feta dilluns 11 de gener, amb la compacta de 7,2 pxl. que sempre duc al damunt, al Parc del riu Ondara.
La imatge no és tan nítida, però és pot apreciar bé com està tot encara (avui 12 segueix igual).
Sense vehicle (el tenia el Josep) i sense bus urbà que funcioni, vaig haver de fer el recorregut des d'aqui fins a casa, a peu. No tots ho coneixereu però hi tinc un bon tros i en aquest estat, la cosa es complica bastant.
Les tres primeres són fetes el dia 9, el dia posterior a la nevada, amb la reflex nikon.
* * *
...
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Miquel Martí i Pol