En record d'Albert Ràfols-Casamada

Avui ens ha deixat el poeta i pintor Albert Ràfols-Casamada.

I la besllum dibuixa enmig dels arbres
estranyes formes breus i papallones
d'un groc fosforescent les breus estones
s'adormen ran de mar platges i marbres


blancs i roses algú prepara fones
a punt de lluita quan en altes cambres
en l'or de la penombra càlids ambres
fets deessa de carn breu acarones


i entre la boira creix flor de cristall
quan en la cambra el nu rera el mirall
a l'altre nu copia amb gest subtil


ja sota l'arbre blanc cauen les pomes
s'inicia l'alt vol de mans i plomes
mentre de cada llavi en neixen mil

Alçant la mirada

"Crec que si mires al cel, acabaràs per tenir ales"

Gustave de Flaubert

Sota de cada fotografia, hi trobareu "la veu i la mirada" de l'Anton, del Bloc Rebaixes.

Sorgia del fumeral com viu flam

Inundant d’oriflama l’espai d’edifici...

Fins la nuvolada cremaria naus

En aquell jugar de posta en sacrifici

Buscant ajoc per un segur descans.

Anton Fortuño

Picava l’ocellet l coll del jove entristit...

Prompte canviaria el mirar si el vent

Distribuïa son alè en buf desfent vestit.

Mentre, a l’esquerra de l’escenari, el vell

S’ho mirava amb boca oberta i ull tranquil...

Flonjo l’espai descobria l’altre ocell.

Anton Fortuño

Tenia el pensament envers la llum...

Com si unes escales travessessin els plecs

D’un vestit imaginari d’acolorit bru.

Els burxancs de les teles s’havien compromès

A esgarrinxar quan s’apropés al damunt

De les cases, difuminades pel boirim espès...

I l’astre, potent, ara covard callava ilús.

Anton Fortuño

* * * * *

Avui, 11 de desembre, tenim la boira ben plana i no s'hi veu més enllà d'uns pocs metres, la casa d'enfront em queda completament desdibuixada. Fora, el termòmetre marca 3º.

Potser molts de vosaltres podeu gaudir avui d'un solet que enamora. Aquí, a l'Urgell, és el primer dia de tardor/hivern, i per això des d'aquesta finestra meva virtual vull escalfar-me una miqueta amb aquestes imatges del mes de novembre.

Paisatges de l'alta Segarra

"A cada revolt, a cada canvi de nivell, una nova estampa de la Segarra,
sempre igual i sempre amb un matís diferent".

Josep Ma. Espinàs - A peu per la Segarra - 1962

En eix gran pastis de la terra

El ganivet talla i s’aferra

Repartint les porcions a destall.

Un dia el feudal tot ho governava,

Però el temps canvià de clava

I amitjanar pels remença el blat.

Ara, verd el camp com sorra tintada,

Filets prims faran guaixos d’erada

Quan gra i palla brillin d’or lluïssor...

I pujarà el paller amb hàbil forca...

El gra al sac, oli sense morca...

S’ha tret de la terra útil tresor.

Anton Fortuño

Les graneres les han aixecat enlaire,
Al terra el conreu s’ha netejat polit.
Potser el bromall que va sospès al aire
Necessiti escombrada per passar la nit.
Anton Fortuño

S’esbadella amargenant la barrancada
Ensenyant costelles del animal terral.
Valls i valletes conformen terra embruixada
Estesa d’arrugues que conflueixen amb els plans.
Anton Fortuño

Vull mirar l’aigua plana.
Vull mirar el suau neguit.

Guaitant l’arbriu s’ablana
Al notar-se el rostre humit.
Anton Fortuño

L'Anton, del Bloc Rebaixes, amb les seves sàvies paraules engalana cadascuna de les imatges.

Gràcies Anton!!!

A la llum del capvespre - Parc de st. Eloi - Tàrrega

Passejant per st.Eloi, a la llum del capvespre, tot té un color especial...

Passejar-hi per fer proves amb l'objectiu 55-200, con és el cas de la fotografia on és veu la Parròquia de sta.Maria i els camps que envolten Tàrrega. Encara falta trobar-hi el "punt", però vaig fent. Així és com ho vaig veure.

Simfonia de tardor'09

Avui faré igual que va succeïr a les Noces de Canà, deixaré el bo i millor per al final.
Les cinc primeres fotografies són meves i van ser fetes amb la compacta de 7,2pxl.
La resta les ha realitzades la meva amiga Antonia Jurado en el seu recent viatge a la Vall de la Loire. No hi ha color entre unes i altres, ho sé, ella en sap un munt.

O potser sí, que hi ha molt de color de tardor en totes elles?...

Gràcies Antonia per compartir-les!

I avui, 19.09.2013 Gràcies a @JMRebes el poema (que trobareu al final d'aquest post) ha sortit en antena a @catalunyamusica, dins el programa @nomeshifaltestu . Ha estat un plaer poder-lo escoltar amb la veu de @ester_pb que l'ha acaronat dolçament. Merci a tots vosaltres!!!
;-)))

 

I aquestes són les d'Antonia Jurado a la Vall de la Loire, altrament conegut com El Jardí de França

Benvolguda tardor que engalanes el dia,
mil i una fulles trenades pel vent,
regales catifes amb contes d’orient,
i sedueixes cors amb olor a melangia.

Maleïda tardor quan parles de nit,
que amb la veu del vent ferest,
t’entossudeixes en dur-me un fred,
que no vull sentir al meu llit.

Estimada tardor la que somriu la terra,
simfonia d’un xilòfon amb notes de pluja,
sol, núvols i llamps pentinen les bruixes,
revolta de sons i colors que mai em decep.

Furtiva tardor que de llum ens fas orfes,
gebradora boira de somnis desperts,
amagues la plana enmig del no res,
i t’endus amb tu les ànimes mortes.

Benvolguda, maleïda, estimada o furtiva... la tardor sempre em captiva!

Poema: assumpta pijuan

Cel rogent, pluja o vent... i un dies de vacances - octubre'09

He gaudit d'uns dies de vacances, i reconec que m'han anat d'allò més bé. Encara que sembli un tòpic típic, senzillament he gaudit de la tranquil·litat i la relaxació. He caminat, he llegit, he fotografiat cels... moltes d'aquelles coses que també m'agraden i que durant la resta de l'any no puc fer tan com voldria.

El mes d'octubre acostuma a ser plujós i ventós, mentre encara no ens visitin les boires. El cel aprofitant-se d'aquesta cirscumstància, ens ofereix un ventall més ampli que la gamma pantone en questió de variabilitat cromàtica. Jo, m'he aprofitat d'aquest fet i tot intentant anar descobrint el funcionament de la nova càmera, m'ha sortit això. Totes aquestes pertanyen a un moment o altre d'aquest, encara vigent, mes d'octubre 2009. Llàstima que demà ja ens canviïn l'hora.


Capvespre a l'Urgell

Albada a l'Urgell

Migdia a l'Alt Urgell

Primeres llums des de casa -l'Urgell -

Mitja tarda a l'Urgell

Capvespre des de la terrassa de casa -l'Urgell-

Mitja tarda amb la Seu Vella de Lleida al fons -Segrià-

Un altre sol ixent, des de casa -l'Urgell-

S'apropa la tempesta -l'Urgell-

Em llevo, avui 23/10/09 i vaig a la cuina a preparar-me el cafè...

Surto per a fer la fotografia des de la terrassa, fa fred, però bé s'ho val.

Han transcorregut 5 hores des de la fotografia anterior i ara m'acompanya així...

Avui a les 18.20h. d'aquí a dos dies, ja gairebé serà fosc.

I el capvespre d'avui mateix, espectacular!

Bona nit la que em va desitjar ahir 22/10/09 a l'Urgell, després d'estar a Barcelona amb pluja.

I també la d'avui 23/10/09, postes així, no tenen preu!

L'Anton, del Bloc Rebaixes l'ha engalanat, en posar-hi aquestes precioses i precises paraules en aquest Secret Compartit entre la lluna i el núvol...
Gràcies Anton!!!
;)

"La lluna amb un finell de veu parla amb la catifa de núvol... que li contesta..."

26 – 10 – 09

Em vas entrar en les orelletes

Com ocell que busca nou niu,

Obertes meves fidels orenetes

Senyalaven proper estiu.

Dins et feres lloc, forrolla

I penetrares dins meu,

Dèbil la veu, la ma fidel amolla

I tu incautes el seré concert.

Ai, oreneta que voles i voles

Que escrutes dins meus secrets

Amb la llima afines i esmoles

Un present que a tu n’és obert.


* * *