secrets compartits

Simfonia de tardor'09

Avui faré igual que va succeïr a les Noces de Canà, deixaré el bo i millor per al final.
Les cinc primeres fotografies són meves i van ser fetes amb la compacta de 7,2pxl.

La resta les ha realitzades la meva amiga Antonia Jurado en el seu recent viatge a la Vall de la Loire. No hi ha color entre unes i altres, ho sé, ella en sap un munt.
O potser sí, que hi ha molt de color de tardor en totes elles?...

Gràcies Antonia per compartir-les!

I avui, 19.09.2013 Gràcies a @JMRebes el poema (que trobareu al final d'aquest post) ha sortit en antena a @catalunyamusica, dins el programa @nomeshifaltestu . Ha estat un plaer poder-lo escoltar amb la veu de @ester_pb que l'ha acaronat dolçament. Merci a tots vosaltres!!!
;-)))


 


I aquestes són les d'Antonia Jurado a la Vall de la Loire, altrament conegut com El Jardí de França





Benvolguda tardor que engalanes el dia,
mil i una fulles trenades pel vent,
regales catifes amb contes d’orient,
i sedueixes cors amb olor a melangia.

Maleïda tardor quan parles de nit,
que amb la veu del vent ferest,
t’entossudeixes en dur-me un fred,
que no vull sentir al meu llit.

Estimada tardor la que somriu la terra,
simfonia d’un xilòfon amb notes de pluja,
sol, núvols i llamps pentinen les bruixes,
revolta de sons i colors que mai em decep.

Furtiva tardor que de llum ens fas orfes,
gebradora boira de somnis desperts,
amagues la plana enmig del no res,
i t’endus amb tu les ànimes mortes.

Benvolguda, maleïda, estimada o furtiva... la tardor sempre em captiva!

Poema: assumpta pijuan


7 comentaris:

  1. Quines fotografies tant boniques, quins colors i quins contrastos. Aquest estiu vaig estar al Loire i vaig pensar que realment la tardor hi havia de ser excepcional, m'ho confirmes.

    De fet per a la fotografia i per a la pintura la tardor no té color...

    ResponElimina
  2. La primera foto la trobo divina. Tu has vist el que hi ha?... o no mires les teves fotos i sols reconeixes les dels altres? Que el teu tingui mèrit, no vol dir que l'altre que presentes no en tingui... No serà l'Anton que això digui, però el que jo he descobert en la primera... Anem de pressa... m'he passat mitja hora amb el ordin. clavat i fins que l'he tancat i he tornat a obrir no he pogut mirar el demés,.../ El teu poema ja l'havia llegit,ja saps el que et vaig dir./ les altres fotos ja tornaré si puc a mirar que segur que hi ha algun tresor. i pensa que la càmera no fa res si no hi ha una bona clepsa dirigint-la. Ai, això del signe Verge... Prou, que et perdràs.Anton.

    ResponElimina
  3. THERA, Vaig estar-hi fa anys i també com tu a l'estiu. Gràcies a l'Antonia, podem veure la Vall de la Loire amb vestit de gal·la tardorenca. I sí, ha de ser també fantàstic per als pintors!
    Petonets de diumenge.
    :)

    ANTON, M'has espantat! Que hi ha?. Dec d'estar paranòica per què de tant mirar-la, al final hi veig fins hi tot en Neptú, je,je.
    Gràcies pels teus comentaris, sempre em veus amb bon ulls i això alegra el dia!
    Petons de diumenge també per a tu!!!
    =)

    ResponElimina
  4. No sé per on decantar-me: per les fotos o per la poesia. La poesia m'ha punxat gratament l'ànima. "Veu de vent feresc", canta "el xilòfon amb notes de pluja", "llamps pentinen les bruixes", "futiva tardor que de llum ens fa orfes", etc. Em satisfà molt.

    ResponElimina
  5. LLAUDAL, Merci pels compliments de les fotos i del poema. Em fas posar vermella!
    En prosa tot el que vulguis, però en vers em costa una mica, així que agraeixo doblement aquestes floretes que em regales. Petons. ;)

    PD. Tens bloc? Si no es així, anima't!
    Si mai vols llegir les coses de tota mena que em passen pel cap, a la part de baix hi trobaràs l'enllaç per accedir al meu altre bloc.

    ResponElimina
  6. Coincideixo amb els/les que m'han precedit ... les teves fotos són precioses, Assumpta!!! de tan perfetces 'rasquen' la irrealitat...

    gràcies!

    ResponElimina
  7. CIUTADA K, Gràcies!, ara ja estic roja total com un perdigot!, Je,je. Crec que la natura m'ajuda un munt. Aquestes són de l'octubre passat a l'Alt Urgell. No crec que siguin tan irreals, doncs no tenen cap trucatge ni filtre ni res que s'assembli i a més van ser fetes amb una compacta "cutre" de 8pxl.
    Mil petons. ;)

    ResponElimina

Gràcies per compartir-ho !


les meves dèries anteriors. Si vols visitar-lo, pots clickar damunt la imatge.

Seguidors

No hi entenc gaire de fotografia, però m'hi trobo bé fent-ne. Així, que dono gràcies per a que la sort m'acompanyi en el resultat i deixo que siguin els meus ulls qui parlin.

No hi trobareu pas fotos d'un gran nivell, ni ho pretenc. No obstant això, desitjo que us agradin.

I si us ve de gust llegir les mèves dèries ho podeu fer clicant:
AQUI. És, el meu altre bloc: des d'on neixen tots els somnis...





Copyright:

© Les fotografies i els textos continguts en aquest bloc són propietat de l'autora, o bé pertanyen a l'arxiu familiar.

En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.

Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.




Creative Commons License



- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .