Secrets Compartits: núvols des de la finestra

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris núvols des de la finestra. Mostrar tots els missatges

cels

Sol ixent i postes, moltes semblants però totes diferents, com cada dia de la nostra vida.

Totes tenen la particularitat d'haver estat fetes des de casa.

La número 7 és d'avui mateix, dia 20 de febrer i l'ha fet el meu marit Josep (publicada a tv3)

* * *

LA POSTA

La posta fugia
torbadorament,
obertes les ales
de púrpura al vent.

Damunt les carenes
s’aturava a penes.

Visió daurada
renoves el cor:
ja tota la vida
se’m torna record.

Quan lluny, expiraves,
consell em dictaves:
“Contempla i oblida,
no temis la nit.
Espera el nou dia
amb un cant no dit.”

Joan Vinyoli

16 gener 2010 - Sol ixent a Tàrrega

HAITÍ

Avui els núvols ploren sang.
Sang que el vent en du misèria,
misèria que lluny ressuscita,
ressuscita negant sopluig i pa
pa que no alimenta l'avui.

Anton Fortuño

Avui m'he llevat bastant d'hora i el cel prometia una bona albada, he agafat la càmera i tot i la fredor ambiental (el termòmetre marcava 2º), m'he restat pacient.

L'espera ha pagat la pena, i m'ha regalat aquestes imatges. La primera algu de vosaltres l'haurà pogut veure, a més (Minut 1 amb 43 segons del video), al TN migdia d'avui 16 de gener a TV3. .

- - -

Però com bé diu l'Anton del Bloc Rebaixes, avui aquests núvols ens recorden que sota aquest mateix cel hi ha altra gent.

Gent que en aquest moment està passant el pitjor moment de la seva vida i de tota la seva història.

El cel sembla dir-nos que se sent trist, per això, avui els núvols ploren sang...

- - -

PERCAÇO EL MOT

Percaço el mot des de la nit a l’alba,
i d’ell en faig una balma perenne.
Hi tanco dins l’ungit cel de tardor,
el temps que fuig o el gust d’un instant tendre.
Per paranys de contraris t’endinses tu, poema,
vius el somni del cor dins de l’insomni,
fas un conjur en les fortes tempestes,
ets incentiu ardent en les bonances,
ets la sàvia harmonia dels contraris.

Quima Jaume

Feliç 2010, amics!

Que aquest nou any 2010, ens dugui 365 noves raons

per a llevar-nos feliços cada matí.

I que en arribar el vespre, poguem donar 365 vegades

les gràcies per haver-ho estat!

assumpta

* * *

Acompanyo un bellíssim poema fet pel blocaire: "El pes de la paraula". Desitjo que us agradi, tant com a mi.

Quan l’any,

jeu un moment

per descansar

i canviar-se

la vella roba,

per bolquers d’infant,

m’apropo de puntetes

per desitjar-vos felicitat.

Quan la nit

ja és fosca fa estona

i l’home dels nassos

ja és a casa,

quan del poble les llums

ens anuncien la festa,

i la taula parada

resta a les llars,

jo m’apropo silent

a pintar-te un rialla

a cada galta,

plena de felicitat.

Quan la xerinola s’escau

a toc de campanades,

i regalimen gola avall

els grans de la sort,

quan el mon es petoneja

copa de cava en mà,

jo te la prem

per desitjar-te felicitat.

Quan s’enceta el nou camí

ple d’endevinalles per encertar

i sotracs per arreglar,

quan la incertesa

és el mirall que tenim al davant,

em saps a prop,

al teu costat,

per desitjar-te felicitat,

i si s’escau cosir unes paraules

que et puguin ajudar.

Feliç any nou!

del bloc: El pes de la paraula

Alçant la mirada

"Crec que si mires al cel, acabaràs per tenir ales"

Gustave de Flaubert

Sota de cada fotografia, hi trobareu "la veu i la mirada" de l'Anton, del Bloc Rebaixes.

Sorgia del fumeral com viu flam

Inundant d’oriflama l’espai d’edifici...

Fins la nuvolada cremaria naus

En aquell jugar de posta en sacrifici

Buscant ajoc per un segur descans.

Anton Fortuño

Picava l’ocellet l coll del jove entristit...

Prompte canviaria el mirar si el vent

Distribuïa son alè en buf desfent vestit.

Mentre, a l’esquerra de l’escenari, el vell

S’ho mirava amb boca oberta i ull tranquil...

Flonjo l’espai descobria l’altre ocell.

Anton Fortuño

Tenia el pensament envers la llum...

Com si unes escales travessessin els plecs

D’un vestit imaginari d’acolorit bru.

Els burxancs de les teles s’havien compromès

A esgarrinxar quan s’apropés al damunt

De les cases, difuminades pel boirim espès...

I l’astre, potent, ara covard callava ilús.

Anton Fortuño

* * * * *

Avui, 11 de desembre, tenim la boira ben plana i no s'hi veu més enllà d'uns pocs metres, la casa d'enfront em queda completament desdibuixada. Fora, el termòmetre marca 3º.

Potser molts de vosaltres podeu gaudir avui d'un solet que enamora. Aquí, a l'Urgell, és el primer dia de tardor/hivern, i per això des d'aquesta finestra meva virtual vull escalfar-me una miqueta amb aquestes imatges del mes de novembre.

Cels que em fan somniar... (publicada a TV3)

Avui fa una setmana que vaig fer aquesta fotografia. Fou la posta de sol del dia 15 de novembre.

Està realitzada amb la reflex, des de la terrassa de casa a Tàrrega.

Em suposo que molts de vosaltres, des de diferents indrets, vareu poder gaudir també de la seva espectacular bellesa.

Un altre espectacle increïble el que ens ofereix aquesta tardor.

I és una mostra força evident... de com va canviant el temps... en tan poc temps. Hores d'ara, per aquestes terres, hauríem d'estar tot el dia sota la mantellina de la boira i amb temperatures relativament baixes. De moment, res de res.

A la companyia del gas dubto que li faci cap gràcia... però la meva butxaca ho agraeix.

* * * * *

PD. La vaig enviar a TV3 i va sortir aquell mateix vespre en el TN, dins l'espai El Temps. Em va fer il·lusió, no ho negaré pas.
A més, com segurament haureu apreciat, m'he agafat un bocí per a fer-ne la caràtula del meu altre bloc "des d'on neixen tots els somnis...".

* * *

Davalla lenta, l'ombra, aquest capvespre.

S'allargarà el crepuscle fins a perdre's

desdibuixant els arbres i les cases

dins la nit fonda i freda.

Torno al llibre estimat. Encenc el llum.

Tot el que és clar en els mots és clar en la vida.

Miquel Martí i Pol

* * *

I l'Anton del bloc Rebaixes hi ha afegit...

No vull trencar l'encís,
Els ulls em llampurnegen
La sang de l'univers flota
en queixa de tardor
Que som nosaltres quan
l'amor i pau es barallen
i escriuen l'història amb sang
per redimir-ho tot?

...............Anton.

* * *

Hem posat catifa roja
al balcó de casa
Tothom la mira extasiat
No saben, no pensen
que la bota d'il·lusions
se'ns sobreeix al capvespre...
Sant Martí enceta trullada
i l'alegria és vi de garnatxa
per tots el humans.

............... Anton

Gràcies, Anton!!!

Cel rogent, pluja o vent... i un dies de vacances - octubre'09

He gaudit d'uns dies de vacances, i reconec que m'han anat d'allò més bé. Encara que sembli un tòpic típic, senzillament he gaudit de la tranquil·litat i la relaxació. He caminat, he llegit, he fotografiat cels... moltes d'aquelles coses que també m'agraden i que durant la resta de l'any no puc fer tan com voldria.

El mes d'octubre acostuma a ser plujós i ventós, mentre encara no ens visitin les boires. El cel aprofitant-se d'aquesta cirscumstància, ens ofereix un ventall més ampli que la gamma pantone en questió de variabilitat cromàtica. Jo, m'he aprofitat d'aquest fet i tot intentant anar descobrint el funcionament de la nova càmera, m'ha sortit això. Totes aquestes pertanyen a un moment o altre d'aquest, encara vigent, mes d'octubre 2009. Llàstima que demà ja ens canviïn l'hora.

Capvespre a l'Urgell

Albada a l'Urgell

Migdia a l'Alt Urgell

Primeres llums des de casa -l'Urgell -

Mitja tarda a l'Urgell

Capvespre des de la terrassa de casa -l'Urgell-

Mitja tarda amb la Seu Vella de Lleida al fons -Segrià-

Un altre sol ixent, des de casa -l'Urgell-

S'apropa la tempesta -l'Urgell-

Em llevo, avui 23/10/09 i vaig a la cuina a preparar-me el cafè...

Surto per a fer la fotografia des de la terrassa, fa fred, però bé s'ho val.

Han transcorregut 5 hores des de la fotografia anterior i ara m'acompanya així...

Avui a les 18.20h. d'aquí a dos dies, ja gairebé serà fosc.

I el capvespre d'avui mateix, espectacular!

Bona nit la que em va desitjar ahir 22/10/09 a l'Urgell, després d'estar a Barcelona amb pluja.

I també la d'avui 23/10/09, postes així, no tenen preu!

L'Anton, del Bloc Rebaixes l'ha engalanat, en posar-hi aquestes precioses i precises paraules en aquest Secret Compartit entre la lluna i el núvol...
Gràcies Anton!!!
;)

"La lluna amb un finell de veu parla amb la catifa de núvol... que li contesta..."

26 – 10 – 09

Em vas entrar en les orelletes

Com ocell que busca nou niu,

Obertes meves fidels orenetes

Senyalaven proper estiu.

Dins et feres lloc, forrolla

I penetrares dins meu,

Dèbil la veu, la ma fidel amolla

I tu incautes el seré concert.

Ai, oreneta que voles i voles

Que escrutes dins meus secrets

Amb la llima afines i esmoles

Un present que a tu n’és obert.

* * *

Opció, mirar per la finestra...

Totes les fotografies són fetes aquesta setmana, des de la finestra de l'habitació on hi ha l'ordinador. On hi sóc sentada aquests dies i amb la cama estirada.