Afegeixo avui, els "trenets" magnífics que ha deixat l'Anton del bloc Rebaixes en els seus comentaris. Gràcies Anton!
Camina el gos pesadament.
És la peresa que ens captiva
com ànima que s'aquieta
en el vespre que llueix.
El sol ja calla sa bravesa
i esmicola rajolins d'or
- pura fragància
que la terra marroneja -
El gos sap l'hora
de tancar el ramat
i no plora de potes cansades.
Son tràfec ha de callar-se
al seu hostal refugi.
la peresa l'angoixa
i ni la llengua gosa
sortir a l'aire
per desfogar-se.
Ocels que revolen
per niar al capvespre.
Eterns querubins
que envolten nostres ments
sense adulteri
.....
Penso en ells i penso en mi
dins la caverna
de la nit que ja brulla.
I tots anem ajocar
les nostres cuites de la llum
en la quietud de la casa.
Trencarem la disbauxa
per el repòs
quan l'ànima treballa
per construir noves rutes
que em de escriure planerament
quan tornem a prendre vol
com l'ocellada,
ara aquietant-se
T'ha abandonat qui et volia...
El teu xirrit no té dret a viure
i abandonat, tot sol, calles.
Els últims regalims que tenies
te'ls ha xuclat el sol
i el brossam no sap qui ets,
que li importa ta presència?
* * * * *
Declinar de la llum
per la calma dels marges.
El capvespre és un mar
sense rastre de veles
amb un únic vaixell
que no emprèn mai cap ruta.
Miro al lluny. Ancorat
al meu port solitari
faig recompte dels temps
per si el temps m'és propici.
Des d'un angle secret
torno enrera amb preguntes
que ningú no respon.
Més enllà del que espero
no hi ha res, sinó jo
i la llum que declina
tendrament, suaument,
per la calma dels marges.
Miquel Martí i Pol
