secrets compartits

Seny i rauxa

"seny i rauxa"
 
Dissabte passat dia 18, el Casal popular el Rostoll, de Tàrrega, va celebrar el seu segon aniversari.
 
Entre altres moltes activitats van organitzar un Concurs de fotografia la temàtica del qual s'emmarcava sota el títol: "El país que volem"
 
Com ells mateixos es descriuen: "El Casal pretén ser, d’una banda, un lloc de trobada per les persones i col·lectius compromesos amb la defensa dels nostres drets socials i laborals i, de l’altra, la punta de llança de l’independentisme revolucionari d’aquesta part de les Terres de Ponent."
 
Aquest compromís que els defineix, és el motiu que em va empènyer a participar en el Concurs i per a sorpresa meva, guanyar-lo amb la foto que us annexo.
 
Calia dotar les fotografies d'un títol i una breu descripció i això és el que vaig indicar-hi:
 
Títol: Seny i rauxa
Gent agermanada de diferents parts del territori, entre elles de l'Urgell.
Gent amb força empenta, prou seny i un polsim de rauxa que tenen un objectiu comú: Aconseguir una terra millor on viure. Una terra amb igualtat d'oportunitats per a tothom. En definitiva: Una terra lliure!
 
Els felicito doncs per aquest segon aniversari i per tots els anys que de ben segur vindran!
 
Per acomiadar-me, uneixo la meva veu al seu clam:
Som i Serem! Visca la terra!
 
 
***
 
"La justícia et proporcionarà pau i també treballs".
Ramon Llull
Filòsof i escriptor
1235-1315

temps


I així m'han passat aquests quatre dies, com pluja fina de primavera...
Aquella, de vegades, tan esperada... la que fa saó... la que gairebé és miraculosa...
M'he deixat perdre en el temps... i alhora n'he guanyat...
Mai un temps, no és perdut...
Temps... sense temps...

* * *


TIEMPO SIN TIEMPO

Preciso tiempo necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta

Tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda

Preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo
tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj
vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo.


Mario Benedetti



poema de primavera...


La poesia és un aucell del cel
que fa sovint volades a la terra,
per vessar una gota de consol
en lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

Los fa record del paradís perdut
on jugava l’amor amb la innocència,
i els ne fa somniar un de millor
en lo verger florit de les estrelles.

Ella és lo rossinyol d'aquells jardins,
son llur murmuri bla ses canticeles
que hi transporten al pobre desterrat
dant-li per ales místiques les seves.

No es deixa engabiar en los palaus,
no es deixa esbalair per la riquesa,
en la masia amb los senzills de cor
ses ales d'or i sa cançó desplega.

Mes per sentir-l'hi modular a pler
la pobra humanitat està distreta;
qui està distret amb lo borboll mundà,
com sentirà la refilada angèlica.

L'aucell del paradís no es fa oir, no,
de qui escolta la veu de la sirena:
lo cel que es mira en la fontana humil
no s'emmiralla en la riuda tèrbola.

De poeta cabdals prou n'hi ha haguts,
cap d'ells la dolça melodia ha apresa;
qui n'arribés a aprendre un refilet,
aquell ne fóra l'àliga superba.

Mes l'aucellet refila tot volant,
calàndria de l'empírea primavera,
allí dalt entre els núvols de l'orient
llença un raig d'harmonies i s'encela.

Jo l'he sentida un bell matí de maig,
lo bell matí del maig de ma infantesa:
jo l'he sentida la gentil cançó:
per ço m'és enyorívola la terra.

J. Verdaguer

desperta, primavera!


Març

Un aleteig de papallona
fregava el verd suau d'una feixa adormida.

I, d'un clap de garriga, que flameja
amb grogues mates d'argelaga,
arriba el cant ingenu d'un cucut.

Blau indecís, creixença de la llum...
Fresc llindar de la casa del bon temps.

Jordi Pàmias



* * *

Avui, a les 18,32h. i puntual, com sempre, a la seva cita
 ens ha arribat la primavera.

Cabussem-nos-hi!

i deixem-nos impregnar per la màgia d'aquest bany...
 de llum transparent, d'aigua fresca, d'olors a natura,
de sons de vida i d'esclat de colors...



les meves dèries anteriors. Si vols visitar-lo, pots clickar damunt la imatge.

Seguidors

No hi entenc gaire de fotografia, però m'hi trobo bé fent-ne. Així, que dono gràcies per a que la sort m'acompanyi en el resultat i deixo que siguin els meus ulls qui parlin.

No hi trobareu pas fotos d'un gran nivell, ni ho pretenc. No obstant això, desitjo que us agradin.

I si us ve de gust llegir les mèves dèries ho podeu fer clicant:
AQUI. És, el meu altre bloc: des d'on neixen tots els somnis...





Copyright:

© Les fotografies i els textos continguts en aquest bloc són propietat de l'autora, o bé pertanyen a l'arxiu familiar.

En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.

Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.




Creative Commons License



- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .