secrets compartits

mans i oficis


Les nostres mans... diuen molt de nosaltres... com som, que fem o què no hem fet mai...

* * *

Mans perdudes... menudes,
tendres i dolces mans,
sempre demanant ajuda, quan som infants.

Mans despertes... inquietes,
que demanen i donen.... que venen i van,
tot explorant els cossos... les mans dels amants.

Mans amb saviesa..., tremoloses,
colpides pel pas dels anys,
demanen altre cop ajuda, quan som més grans.

assumpta
(El vaig preparar i incloure, en el Blocaire Invisible de l'any 2008)

* * *

El dit per senyalar,
la ma per acollir,
el braç per abraçar,
el cor per estimar.

La teva feina de sempre
senyala amb el dit ja
son delit d'estimar.

..................Anton.



 

14 comentaris:

  1. el dit per senyalar,
    la ma per acollir,
    el braç per abraçar,
    el cor per estimar
    La teva feina de sempre
    senyala amb el dit ja
    son delit d'estimar.
    ..................Anton.

    ResponElimina
  2. les mans.... sempre man fascinat aquestes mans tan curtides per els anys i per la dura vida de la seva gent, en el meu blog vaig posar-hi les mans de la meva sogra que té 88 anys i em va dir... perqué em fas fotos de les mans? quins acudits que tens! encara somric cuan hi penso.
    m' agrada molt l' escrit! Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Benvolguda Assumpta, has estat molt detallista en aquestes mans i amb el poema. Les mans diuen tantes coses, que es podria escriure un llibre. Hi ha qui les ha utilitzat molt i d'altres molt poc. Preferexo els primers perquè aquests son els savis, segur. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Enhorabona per la nova presentació del Blog i per aquesta primera entrada que estrena el nou format. "Les mans"...quin gran tema. Foto, música i paraules.T'ha sortit tot rodó. Gràcies Assumpta.

    ResponElimina
  5. Queda poca gent capaç de treballar amb les seves mans. En canvi en aquest mon hi ha massa "manaires" ;))

    Petons rebuscats

    ResponElimina
  6. Una foto molt maca, el tema de les mans és preciós. Les mans tenen gestos aparentment senzills però que poden arribar a l'ànima. No us ha passat mai que mirar el simple gest d'agafar una cosa d'algú que tens davant us commou per dins?

    ResponElimina
  7. me encanta el poema, desprende una gran ternura

    ResponElimina
  8. Sempre fas pensar...amb els teus poemes,les teves fotos i la música que esculls.M'agrada molt el teu blog

    ResponElimina
  9. Les mans, com els ulls, parlen.
    Les teves imatges i les teves paraules, també.

    Un petó ben gran, assumpta!

    ResponElimina
  10. Si està molt bé darrera aquests vidres entelats per la pluja, llegint tot això tan maco que saps dir sobre les mans i l'Anton li ha posat la rúbrica, escoltant aquesta música tan ben escollida i apreciant aquestes mans que treballen artesanalment!!
    Com pots veure, m'has regalat un molt bon moment!!
    Una altra abraçada!!

    ResponElimina
  11. Poema molt bonic, també el de l'Anton

    ResponElimina
  12. ÉS una de les parts de l'anatomia humana que més em suggereix en una persona, tens raó, diuen molt de nosaltres.... Bones fotos, bons poemes, petons i una abraçada :)

    ResponElimina
  13. Veig que darrerament treballes els muntatges amb més d'una imatge. Fabulosos. Em transmets calma i bellsa. Enhorabona un cop més!

    ResponElimina
  14. ANTON, Les mans ens ajuden sempre i sí entre moltes coses a: Estimar! sempre per damunt de tot. És el primer, és el darrer, és el tot. A les persones, als animals, a la natura, a la feina... tot!
    Una abraçada per a tu, Anton.

    CARME ROURA, Molt bona idea la teva i unes mans, ben properes. Miraré a veure si trobo el post, doncs no el recordo. Les mans fascinen i personalment, les veus també. Però malauradament, les veus no es poden fotografiar. Petonets ben dolços!

    MA ROSA, Totalment d'acord amb tu! Prefereixo unes mans "treballades", unes mans sàvies, unes mans on cada detall ens pot ensenyar tot un món d'experiències i/o coneixements. Mil petonets per a tu!

    RAMON, Merci pel compliment, celebro que t'agradi aquest nou look i el conjunt. Gràcies per la teva visita, sempre ets benvingut. Petons i bon cap de setmana!

    DANI, Ho has clavaaaaat!!! Tens tota la raó, cada vegada és perden més els oficis manuals. Ens penedirem. I per contra, cada vegada hi ha més "manaires" en tots els àmbits!!! La llàstima és que es creuen "manaires", però hauríen de recordar que no tothom serveix per a manar... Petonets a mans plenes per a tu!

    CARME, Sí!!! Hi ha gent, que sembla tenir-hi una coreografia expresa, única i secreta. Gent, que les seves mans semblen dansar al compàs d'una música invisible al ulls. És ben veritat!!! Mil petons ben dolços per a tu!

    SAUZE, Las manos pueden inspirar tanto... y tu de ello, entiendes y nos lo dar a conocer como nadie en tu precioso blog. Gracias por la visita! Mil besos para tí!

    MARIA, Uuufff! A veure si em posaré vermella ara! Crec que si t'agrada, és per que hi poso molt de carinyo en aquest bloc i alguna cosa potser es despren a través de la petita pantalla. Merci pels teus bonics comentaris sempre. Mil petonets ben dolços!

    FANAL BLAU, Tens molta raó en les teves paraules, les mans ens poden dir gairebé tant o més que uns ulls. Saps, de petita em feien vergonya les meves mans. Sempre les he tingudes (des de petita) com de "vella", amb moltes, moltes marques per la part interna i també molt marcades i arrugades en la part exterior. Però sé que les meves mans són úniques i diferents i m'agrada. Mil petonets ben grans també per a tu!

    MONTSE, Celebro que t'agradi. És ben cert, l'Anton té un do especial i sap transmetre i arribar-nos com ningú amb les seves sàvies i encertades paraules, sempre! Mil petonets dolços per a tu i bon cap de setmana!

    MA ANTÒNIA, Crec que el de l'Anton, com sempre ho són tots els seus, és molt encertat. Et sóc franca, jo no en sé gens de fer poemes o sigui que t'agraeixo aquest compliment. Merci bonica! Mil petonets també ben dolços per a tu!

    CRIS, Suggereixen tant... com una mirada... com una veu... Que les meves mans t'arribin fins a tu i t'emboliquin dins d'una abraçada ben dolça!

    EDELIA, Si, darrerament potser he "abusat" una mica dels muntatges, però reconec que m'agraden i celebro que a tu també. Quan tot té un mateix fil conductor, és un opció diferent. Merci pel compliment i gràcies a tu per la visita. Mil petonets ben dolços, wapaaa!

    ResponElimina

Gràcies per compartir-ho !


les meves dèries anteriors. Si vols visitar-lo, pots clickar damunt la imatge.

Seguidors

No hi entenc gaire de fotografia, però m'hi trobo bé fent-ne. Així, que dono gràcies per a que la sort m'acompanyi en el resultat i deixo que siguin els meus ulls qui parlin.

No hi trobareu pas fotos d'un gran nivell, ni ho pretenc. No obstant això, desitjo que us agradin.

I si us ve de gust llegir les mèves dèries ho podeu fer clicant:
AQUI. És, el meu altre bloc: des d'on neixen tots els somnis...





Copyright:

© Les fotografies i els textos continguts en aquest bloc són propietat de l'autora, o bé pertanyen a l'arxiu familiar.

En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.

Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.




Creative Commons License



- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .