"Crec que si mires al cel, acabaràs per tenir ales"
Gustave de Flaubert
Sota de cada fotografia, hi trobareu "la veu i la mirada" de l'Anton, del Bloc Rebaixes.
Sota de cada fotografia, hi trobareu "la veu i la mirada" de l'Anton, del Bloc Rebaixes.
Sorgia del fumeral com viu flam
Inundant d’oriflama l’espai d’edifici...
Fins la nuvolada cremaria naus
En aquell jugar de posta en sacrifici
Buscant ajoc per un segur descans.
Anton Fortuño
Picava l’ocellet l coll del jove entristit...
Prompte canviaria el mirar si el vent
Distribuïa son alè en buf desfent vestit.
Mentre, a l’esquerra de l’escenari, el vell
S’ho mirava amb boca oberta i ull tranquil...
Flonjo l’espai descobria l’altre ocell.
Anton Fortuño
Tenia el pensament envers la llum...
Com si unes escales travessessin els plecs
D’un vestit imaginari d’acolorit bru.
Els burxancs de les teles s’havien compromès
A esgarrinxar quan s’apropés al damunt
De les cases, difuminades pel boirim espès...
I l’astre, potent, ara covard callava ilús.
Anton Fortuño
* * * * *
Potser molts de vosaltres podeu gaudir avui d'un solet que enamora. Aquí, a l'Urgell, és el primer dia de tardor/hivern, i per això des d'aquesta finestra meva virtual vull escalfar-me una miqueta amb aquestes imatges del mes de novembre.
T'envio una mica del solet que m'escalfa les cames i els peus mentre escric.
ResponEliminaCom sempre unes fotos precioses.
Jo, que bonic nena, tant les fotografies que són realment precioses, com la poesia de l'amic Anton.... Aquí al Maresme ha fet un dia preciós, amb gent a la platja passejant i tot, així que si vols venir d'excursió, demà farà també bon dia :) Un petó reina i bon cap de setmana!
ResponEliminaCARME, Oh! Gràcies per l'escalforeta virtual, quina enveja que em faaaaaas!
ResponEliminaAquí no ens ha deixat la boirota plana en tot el dia. (al TN nit he vist que a Balaguer ja no n'hi quedava, aaaggg).
Merci pel teu compliment!
Un petonet i una abraçada ben dolça!
=)
CRIS, Gent a la platja... i jo amb la calefacció que no para! Aisssss som un país petit, però tenim de tot! Mira no m'ho diguis dos cops, que m'hi planto, eh?, je,je.
Gràcies també a tu pel compliment.
Aquest bloc és molt petitó i quan la gent entra i diu que li agraden les meves fotos, em feu realment feliç!!!
Un petonet ben dolç per a tu!
=)
Ohhh, que pena de invierno, pero ves, al menos te puedes recrear viendo tus bonitos cielos y disfrutar de ellos. Ah, una preciosas fotografia, ya puedes estar contenta, ya.
ResponEliminaBesitos
ANÒNIM-ANTONIA, Esto era hasta ayer que empezamos ya con las nieblas. Tu que conoces mi comedor, te diré que el ventanal es todo blanco. Es como si no existiera mundo detrás del frío cristal. Que pena, ahora hasta febrero seguro que ya ni veo los molinos de la serra del tallat.
ResponEliminaTengo pendiente de visitar tu Flickr y ver las fotos que seguro son preciosas, como siempre. Intentaré esta tarde. Mil besos, Antonia!!!
=)))
Seguiré les teves recomanacions de visitar Guimerà a l'agost. El poble de fet ja el conec i és un encant. Hi he anat diverses vegades. Sóc nascuda a Ponts i no hem queda gaire lluny quan hi vaig a veure els pares. Conec els paisatges que fotografies molt i molt. Ja veus, el món és molt petit.
ResponEliminaTERESA, Sí, si pots ves-hi un agost a veure la fira, ja veuràs com també t'agradarà força. És ben bé veritat que el món és molt petit.
ResponEliminaBenvinguda! i si mai vols tornar, els meus paisatges saps que també són els teus.
Petons.
=)
Quin cel més preciòs has captat amb aquesta llum tan viva!!...El cel que apareixia en la meva imatge era molt relaxant, però aquests dònen i transmeten molta energia, i això va molt be de bon matí!!...Gràcies.
ResponEliminaUna abraçada.
MONTSE, Tu tampoc et quedes curta amb els teus cels! en tens de preciosos!!! Aquesta tardor ha estat magnífica en aquest aspecte de poder captar cels encisadors. Celebro que et transmetin alegria, que et perduri, je,je!
ResponEliminaGràcies per la visita.
Una abraçada també per a tu!
=)