Hi havia una vegada... i encara hi són











Totes aquestes fotografies són fetes al Museu de Joguets i Autòmats de Verdú. Si encara no hi heu estat, no us ho penseu i veniu-hi. No us el podeu perdre. Us encantarà!!!

9 comentaris:

  1. Aquesta olla i l'autobus... ha ha ha, quàntes vegades m'hi hauré pujat!!!
    (No en aquestes mateixes, és clar... o potser sí, qui sap?)

    Crec que la visita al museu et podria servir per unes quantes entrades al bloc. M'ha semblat que hi ha poquetes fotos...

    Per cert, ja estàs millor?

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Quines fotos mes maques.
    A mi em va agradar molt la visita que vaig fer al museu de joguets i automats de verdu.
    Joana

    ResponElimina
  3. Les joguines antigues tenen el seu què...Són boniques per si soles.

    ResponElimina
  4. A mi ja tot em quedalluny per anar. i si mho porteu a casa triadet iselecionat, millor que millor, el vostre gust és el meu.. Si aixòésboni, que deu fer tot, tot el total. Anton.

    ResponElimina
  5. ENEBEA-Et un “secret” en tinc moltes, moltes, moltíssimes! Però de moment n’he posat una mostra. Allò que diem, una mica fa de bon passar. Massa, t’ofega i ja no notes el gust. Em vaig fer “amiga” del Museu, no sé si tu ja ho ets i això em permetrà anar-hi cada cop que em vingui de gust. Abans hi anava igual i si venia gent altre cop... però cada vegada em costava diners! Je,je.
    T’he dit ja algun cop que Verdú (no sé si hi tenen a veure alguna cosa les arrels), m’encanta?, No es nota, no? I espera’t !!! Petonets ben fresquets per apaivagar la caloreta! ;)

    JOANA-(Aquí has sortit com a anònim, però “et tinc clitxada” ja,ja). Doncs sí, ja sé que a tu també et va encantar el Museu. A veure quan t’hi animes a tornar, que t’hi acompanyo. (ep!, que sembla que hi tingui accions i no es així, eh?), És que quan les coses agraden, ho fas amb molt de gust. A veure si ens podem veure força aviat, espero. Com bé saps, una abraçada plena de mimitos.

    MARIA-Sí, deu de ser perquè a més de l’antiguitat que ja els confereix grandesa de per sí. A més, s’han encarregat de guardar-hi dins tots els somnis dels nens/nenes als quals han servit d’objecte de diversió. Si poguèssin parlar, de ben segur que ens explicarien moltes més coses que les parets (i mira que aquestes en guarden força de secrets). Petons de sucre.

    ANTON-No et preocupis, que de tan en tan n’aniré posant més per a que puguis fer-ne un bon tomb. De ben segur t’agradaria, ja que a part de totes les col•leccions (que n’hi ha un munt), l’edifici és preciós. Era una antiga casa pairal, que han reestructurat amb un gust exquisit. Tot es pedra, vidre i fusta. Una passada. I de les col•leccions, que vols que et digui. N’hi ha tantes de coses, que de ben segur més d’una et portaria infinitat de records. Gràcies per aquest
    Passeig nocturn, Anton! Petonets de “marinada” urgellenca per a tu. (no és conya, no, que aquí tenim el vent de marinada i és l’enveja per a gent de Mollerussa, Lleida o Balaguer que no els hi arriba).

    ResponElimina
  6. Doncs no hi he estat! una bona opció per un dia d'estiu!
    gràcies per les fotos, un cop més, meravelloses!

    ResponElimina
  7. EDELIA-Aquestes terres, evidentment, no tenen l'atractiu que poden tenir indrets de costa o altres llocs turístics. Però sense remenar massa, pots trobar autèntiques meravelles!
    O sigui, que si et decideixes de ben segur hauràs escollit bé!.
    Un petó fresquet (com l'aigua que raja d'un "silló" verduní)!
    ;)

    ResponElimina
  8. A mi m'agradaria venir un dia... vaig estar a Verdú fa anys, abans que hi hagués aquest museu, a veure gerres i sillons negres...

    ResponElimina
  9. CARME-Ja veus que entre l'Estany d'Ivars i Verdú (i ara que han obert portes del castell per a visitar-lo -aviat penjaré fotos-, encara més), ja tens una opció per algun dia d'aquest estiu.

    A aquest pas, em declararan patrocinadora oficial de les terres de ponent, je,je.

    Gràcies per passejar-te per aquest petit racó i moltes felicitaaaaaaats!
    ;)

    ResponElimina

Gràcies per compartir-ho !


les meves dèries anteriors. Si vols visitar-lo, pots clickar damunt la imatge.

Seguidors

No hi entenc gaire de fotografia, però m'hi trobo bé fent-ne. Així, que dono gràcies per a que la sort m'acompanyi en el resultat i deixo que siguin els meus ulls qui parlin.

No hi trobareu pas fotos d'un gran nivell, ni ho pretenc. No obstant això, desitjo que us agradin.

I si us ve de gust llegir les mèves dèries ho podeu fer clicant:
AQUI. És, el meu altre bloc: des d'on neixen tots els somnis...





Copyright:

© Les fotografies i els textos continguts en aquest bloc són propietat de l'autora, o bé pertanyen a l'arxiu familiar.

En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.

Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.




Creative Commons License



- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .