Totes les fotografies són fetes aquesta setmana, des de la finestra de l'habitació on hi ha l'ordinador. On hi sóc sentada aquests dies i amb la cama estirada.
El núvols avisaven, i la setmana va començar una mica negra, en fer-me la fractura al peu.
Sembla que per fi deixarà de ploure i possiblement de seguir sent una setmana "negra".Ara només falta completar la recuperació del peu.
Assumpta, no et puc deixar cap missatge al bloc, per això te'l deixo en aquest tan bonic!
ResponEliminaAssumpta, et posaràs dels nervis i no aconseguiràs res!!!! Ni que ens sembli que som imprescindibles, no ho som, necessaris moltes vegades sí, però a la feina segur que se'n sortiran, millor o pitjor, això ja no ho sé. Ara gaudeix del descans necessari per posar-te bé i fes bondat!
Un petó!
Cèlia, ara he tornat a posar la finestra emergent a l'altre bloc (que en realitat no vaig arribar a canviar mai, ho va fer tot solet). Blogger i l'explorer sempre donen un o altre error. Això sí que posa dels nervis, je,je,je.
ResponEliminaGràcies wapa!
Ooh! No sabia que tinguesis un altre blog!
ResponEliminaAra corro cap a l'opcio de seguir-te.
un petó molt fort, anyoro a tots vosaltres, el nou blog ens ha distanciat una mica ja que tracto temes molt diferents.
:*
A mi també m'agrada mirar el cel i sempre el trobo espectacular!! No sé què se'n siu dels que mirem cap a munt... precioses fotos! Ara, però volem cels blaus no tant negres!!! :)
ResponEliminaLA CAPERUCITA... -Potser ara no ens veiem tant sovint, però sense hi ha un punt intermig per a poder-nos trobar. Si ara tractes altres temes, de ben segur és perquè així ho necessites. Tots evolucionem poc o molt, i tu ara estàs en una evolució màxima, je,je.
ResponEliminaGràcies per pasejar-te per aquí.
Sort en el teu nou projecte !!!
Petoneeeeeeeeeeets ;)
THERA-Ja tens raó, ja! ara toquen cels ben blaus. Fóra cabòries, je,je! No sé com se'n diu dels que miren cap al cel. Aaaiisssss! Però potser caldrà que no perdem de vista les carteres, no?.
En tinc a cents de fotografies de cel i núvols, i sobretot de postes de sol, però ara he posat només les d'aquesta setmana.
Gràcies per venir! Una abraçada.
E va passar en aquestbloc i en l'altre que vag deixar i va marxar,allà vaig tornar i aquí no pensava qe als dos em fes això. Res, que això del cel i els núvols es preciós. T'e enviart un mal recordd'uns de negres color blau plom que em canviaren la vida.
ResponEliminaPotser el que t' pass al peu, és un canvi, que nosabem mai compot venir. Crec que ets molt escrupulosa en tot i complidora i t'apena el no poder acomplir, però les forces majors son per que comprenguem que no tot ho som nosaltres hi ha unes circumstàncies que ens manen...
Tila i filo sofia... No t'he de dar consells però si desitjar-te el millor, I què és el millor? Jo noho sé. Una abraçada.Anton.
Ualaaaaaaaa!! Núvols, núvols, què bonics!! jajaja fins i tot en això coincidim :-)))
ResponEliminajajaj..mirales!
ResponEliminano us enfadeu..pero jo us dic les assumptes...com si fosiu les koplovix....jejejejjej
assumpta, som afortunats de tenir finestres
gaudeix!!
REBAIXES-Si, veig que quan es navega amb l’explorer en dóna molts d’error. El mozilla, en canvi, funciona sempre bastant bé.
ResponEliminaSi que sóc, com tu dius, massa escrupulosa. Massa perfeccionista i a la vida, moltes vegades ens ho hem de tirar a l’esquena. A veure si mica a mica n’aprenc.
Potser sí que ara seria una bona hora per fer-se una til•la, que el cafè m’agrada massa i entre unes coses i les altres a la nit semblo una òliba, només miro la lluna. Aaaaiissssss!
Gràcies, Anton! Sempre saps donar bons consells.
Petons embolicats en llunes de paper!
ASSUMPTA-Ja,ja,ja. Si es veu que coincidim en moltes coses. Ja diu la “sargantana” que semblen les Koplowitz (ja els agradaria a elles ser com nosaltres, i a nosaltres tenir els seus calerons, oi?). En tinc a cents, no les he comptat mai, les fotografies de núvols i cels diversos. M’encantaaaaaa perdre-m’hi! Sempre vaig mirant al cel i així desprès ensopego i zas... dit del peu a fer punyetes! Encara ensopegarem tu i jo entre núvol i núvol. Una abraçada!
SARGANTANA-Juas, juas, juas! Ets la reina de l’alegria! Mira que comparar-nos amb les Koplowitz, m’ha fet molta gràcia!. I sí, les finestres siguin real o virtuals, o pintades tant se val són la millor opció per a evaïr-se molts cops.
(aprofito per dir-te que no he estat mai al Museu de joguines de Figueres (repte pendent), però per aquí en tenim un que també deixa’l correr de bonic). Ja veuràs les fotos que hi penjat avui en aquest bloc, el de Secrets.
Un petonàaaas amb molt de carinyo!
Vaja quin tros de cel més graaaan que veus de casa teva estant, Assumpta! Ara que tinc una vista semblant (pel cel, perquè per la resta no gaire: tu ets de secà, jo de mar :), me n'adono com n'és de bonic l'amplitud, poder gaudir fins a l'horitzó, ben lluny...
ResponEliminaQue aquesta vista tan àmplia i bonica t'aporti molta força!
Assumpta!
ResponEliminaEm dones molta feina de blog a blog, ja , ja és broma!
Mai ben dit com la broma del cel que veus desde la finestra de la habitacio on hi ha el teu ordinador.
Quin tros de cel més gran!!!!!
Joana