Inaccessible solitud


"Feia dies que la finestra no tancava bé. I cap dels dos s'encarregava d'arreglar-la ni de fer-la arreglar. Sempre havien tingut cura de casa seva, però aquella finestra ja feia massa dies que no tancava. Havien d'arreglar-la abans que vingués el fred. S'ho repetien cada vespre. Quan va arribar el fred, però, ells ja no hi eren. I aquella finestra va ser la primera causa del deteriorament i ruïna de la casa. En uns pocs anys no en quedaria res. Havia estat com una premonició".

* * *El preciós dibuix, així com la història amb que l'acompanya, els ha fet la Carme del Bloc Colecció de moments, -Premi C@ts Blog Imatges 2009-, tot veient la fotografia inferior.

Gràcies Carme, per aquests dibuixos amb que sempre obsequies les nostres mirades!


* * *








11 comentaris:

  1. solituds inaccessibles que em fan volar la imaginació...

    ResponElimina
  2. Quant aire, quanta claror ha entrat per elles, un dia a algunes els varen prohibir, pobres. Visió i ceguesa... I no hi pensem.Anton.

    ResponElimina
  3. Finestres precioses, encara que estiguin barrades.

    ResponElimina
  4. MAR, Si, com ens agradaria saber tot els que s'hi ha viscut al darrera durant un bon grapat d'anys. Segur que hi havia nens i alegria en molts dels seus moments.
    Petons mil!
    :)

    ANTON, Fan peneta oi? a mi m'agrada fotografiarles i miro com era la casa, la porta, la finestra, penso quines persones deurien haver estat alli.
    En tinc un munt, com de núvols, que mai no havia possat enlloc. Avui en arreplegar-ne alguna més he penjat aquestes. El més trist de tot, és que és un reflex calcat del que de vegades fan les persones amb els seus avis. Enmudir-los totalment i deixar-los de banda. Molt trist.
    Petonets de llum de lluna!
    ;)))

    CARME, Oi que si, Carme? però et dic el mateix que li he comentat a l'Anton. A mi de vegades se'm fa un nus a la gola en veure-les. M'agradaria conèixer la història que va dur als seus propietaris a deixar-les "morir".

    Petons d'aire fresc i bona setmana!!!
    =)*

    ResponElimina
  5. assumpta, són precioses!! Si vols col·laborar en algún moment amb alguna finestra especial per a tu, la podem compartir a un dels meus blocs, et deix l'adreça per si vols treure el nas, d'acord? Petons i bones fotos!!

    http://finestres-ventanas.blogspot.com/

    ResponElimina
  6. Precioses, com sempre! Tens una habilitat especial...
    T'he recordat en el meu últim post. Espero que t'agradi...

    ResponElimina
  7. CRIS, Em va encantar el passeig que vaig fer pel teu bloc Finestres & Ventanas. Un honor per a mi poder-hi col·laborar ja que totes les que hi vaig trobar realment són especials i les meves... uuufff! em sembla que no tinc aquest "nivelasso" però hi ha el cor darrera cadascuna.
    Petons de diumenge!
    ;)))


    EDÈLIA, Uuuaaauuu! Noia quina sorpresa més gratificant! Mil gràcies!!! Saps que també em van encantar les teves, sobretot aquells salts d'aigua que em deien: "vine, vine! que fas davant una pantalla quan pots triar l'opció de guaitar-nos a nosaltres???", je,je.
    Un indret de postal! No sé on és, però de veritat que compartir-lo així ja va ser tot un plaer impagable.
    Bona setmana i "besitos dulces" per a aquesta profe tan i tan especial!!!
    =)))

    ResponElimina
  8. Un plaer reina, de debó :) Gràcies!!!

    ResponElimina
  9. Solituds on hi ha hagut tanta vida oi... quines fotes més guapes...

    ResponElimina
  10. CRIS, Je,je
    Ens podem anar tirant floretes forever & ever!!!
    Sincerament, estic molt lluny del nivell que tens tu, però si que les que faig les faig de "coraçao" i amb l'ull allà en el que vull mostrar.

    Aprofito per tornar-te a dir com m'alegra de saber la relació tan maca amb ta mare. M'agradaria poder dir el mateix a mi...
    Però ja vas veure en el post, que amb el meu pare
    tot era força diferent.
    Mil petonets més per a tu, per guapa!!!
    ;)))

    CESC, Benvingut! Veig que penses com jo!. Oi que sí que fa pena de veure-les així? Segur que temps enrera hi havia nens i animals i riures...
    Com he dit també a algú, en veure-les, no puc passar per alt la simil·litud que hi ha en el que fan les persones amb els avis.
    Diga'm que sóc una mica "fleuma" potser, però a mi m'agradaria tornar a viure en una casa amb història, tornar-li vida... més que no pas un pis. Però noi, aquest món (lamentablement) només el mouen els calerons i d'aquests no en tinc de repetits, je,je.

    Un petó i una forta abraçadaaaaaaa!!!
    :)))

    ResponElimina
  11. Salto des de ca la Carme per veure la preciosa finestra original del seu post!! Tenen un encant especial!! :-))

    ResponElimina

Gràcies per compartir-ho !


les meves dèries anteriors. Si vols visitar-lo, pots clickar damunt la imatge.

Seguidors

No hi entenc gaire de fotografia, però m'hi trobo bé fent-ne. Així, que dono gràcies per a que la sort m'acompanyi en el resultat i deixo que siguin els meus ulls qui parlin.

No hi trobareu pas fotos d'un gran nivell, ni ho pretenc. No obstant això, desitjo que us agradin.

I si us ve de gust llegir les mèves dèries ho podeu fer clicant:
AQUI. És, el meu altre bloc: des d'on neixen tots els somnis...





Copyright:

© Les fotografies i els textos continguts en aquest bloc són propietat de l'autora, o bé pertanyen a l'arxiu familiar.

En el cas que la procedència en sigui un altra, se n'indicarà oportunament la font.

Si voleu fer-ne ús, només cal que m'ho sol·liciteu per e-mail. Gràcies.




Creative Commons License



- Secrets Compartits-, està sota una llicència de Creative Commons .