Remenant fotografies de fa temps, m'he retrobat amb aquestes. Com podeu apreciar, no tenen gaire qualitat de resolució però tenen una qualitat que les fa úniques... són plenes de moments viscuts vora un mar que m'hipnotitza sigui estiu o hivern i em deixo endur per ell...
Us passa el mateix? Quan sou davant del mar, no sentiu com us atrau, com uns transporta? (i no em refereixo a un diumenge d'agost a Salou o a Castelldefels).
Us passa el mateix? Quan sou davant del mar, no sentiu com us atrau, com uns transporta? (i no em refereixo a un diumenge d'agost a Salou o a Castelldefels).
Tot passejant pel bloc REBAIXES (on sempre hi ha coses de veritable "luxe") d'Anton Fortuño, m'he trobat amb aquest preciós poema i no m'he pogut resistir la temptació d'agafor-lo en prèstec i posar-lo aquí.
El fibló del sol rellisca
per la pell del mar.
No podia cosir l’aigua
la barca amb rems.
Avançava
espuma de confetti,
degotall de blanc,
espetucs de llum
esboternant rialles
palada a palada...
Dalt, el cant lluent
del barquer
de veu sonora
buscant el bes del vent.
Sospirs blavosos
a cada palada
i la barca relliscava
ensumant la llum del sol.
Autor:
Anton Fortuño
En el seu bloc hi trobareu sempre, la màgia feta paraula.
Gràcies, Anton!
El fibló del sol rellisca
per la pell del mar.
No podia cosir l’aigua
la barca amb rems.
Avançava
espuma de confetti,
degotall de blanc,
espetucs de llum
esboternant rialles
palada a palada...
Dalt, el cant lluent
del barquer
de veu sonora
buscant el bes del vent.
Sospirs blavosos
a cada palada
i la barca relliscava
ensumant la llum del sol.
Autor:
Anton Fortuño
En el seu bloc hi trobareu sempre, la màgia feta paraula.
Gràcies, Anton!
Les fotos son apreciablement sucoses, potser els records que porten...ho son més? Anton.
ResponEliminaANTON, Acabo d'afegir aquí el teu poema (que m'he agafat en prèstec). El trobo una meravella !!!
ResponEliminaCom he indicat, en el teu bloc sempre s'hi troba la màgia feta paraula.
Un petó, Anton!!!
;)))
Molt boniques.M'agraden...
ResponEliminaMARIA, T'ha donat temps de veure el poema que hi he afegit? És que l'acabo de posar. És de l'Anton del Bloc Rebaixes. Tot un LUXE per a mi poder posar aquest preciós poema aquí!
ResponEliminaGràcies per la visita!
:)))
maques les imatges, maques les paraules
ResponEliminaes pot demanar mes??
salutacions als dos
No podria viure lluny del meu Mediterrani, tira massa.... visc a uns metres d'ell, i cada dia m'el miro amb el mateix carinyo.... bones fotos!! :) Un petó
ResponEliminaM'encanta!
ResponEliminaSARGANTANA, No, tens tota la raó no puc demanar més. Vaig fer el piratilla, vaig anar a visitar l'Anton a casa seva i hi tenia aquest preciós poema i jo zassssss, "ni corta ni peresssosssa"
ResponEliminame'l vaig endur.
Una abraçadaaaaaaaaa, bonica!
=)
CRIS, Si, a mi també en costa. Saps, tinc el cor dividit. Tota la vida vora el mar i a més hi anava molt sovint i als estius i festius cap a terra ferma. Ara ho faig a l'inversa, però trobo a faltar molt el mar, el meu i nostre mar.
Petonasssssoooooooooooos!!!
;)*
CESC, Aquestes fotografies tenen un bon grapat d'anys. Però l'altre dia, remenant i remenant em van surtir unes quantes fotos (no només de mar), que com aquell que diu ja ni recordava i aquestes em van dir el mateix que em diu sempre el mar quan el miro... vine, mira'm...
I jo, cap al bloc que les emporto.
Sort que ser nadar!!!
Un petó amb gust de mar serena!!!
;)))
Per mi el mar es com la estona que necessito per trovar-me en mi mateixa. Em dona pau i forçes. Sempre l'he tingut al meu costat. Visc a Barcelona, prop del mar (hi passejo sovint per respirar la seva olor). Hi anem molt sovint pel Gironès, perque trobo que es un dels indrets que tenim mes bonics d'arreu del mon.
ResponEliminaUn petonet